Al síndic li neguen la concessió d’una pòlissa

—Necessitem una pòlissa. Hi ha crisi i els compradors retarden molt els seus pagaments.
—Quina classe d’activitat empresarial realitzen vostès? —pregunta el director del Crèdit Agrícola i Mercantil, fent un somriure protocol·lari—. Elaboren productes manufacturats?
—No senyor! —contesta el síndic.
—Fan innovació tecnològica relacionada amb sectors estratègics?
—Tampoc!
— Activitats d’investigació i desenvolupament?
—No senyor!
—Llavors, a què es dedica la seua empresa?
—A la importació de bagatel·les.
—És vostè propietari de la nau on s’emmagatzemen les foteses? —pregunta amb impaciència el cap de la sucursal bancària.
—No! Tenim un contracte de leassing amb una societat que arrenda naus.
—És vostè l’amo de la societat?
—En absolut! —talla el síndic—. És una societat anònima.
—Però serà l’administrador...
—Tampoc. L’administradora és la meua dona.
—Llavors, serà vostè el gerent de l’empresa importadora...
—No. L’empresa la duu la meua filla; jo em dedique a les meues obligacions de síndic.
—Uf! —fa el director del Crèdit Agrícola, mentre es passa la mà per la barbeta—. En aqueix cas, no li podem firmar la pòlissa.
—Escolte, vostè sap amb qui està parlant? —protesta el síndic amb cara de pomes agres.
—Sí, clar. Amb un pare o... amb un marit!