¿Estava planificat?

Se’ns ha fet creure que el rei tenia decidida la seua abdicació des de gener i que havia comunicat la decisió al president del govern i al cap de l’oposició. ¿És creïble, aquesta afirmació? No sé. El monarca havia donat a entendre, durant el discurs de Nadal, que no pensava abdicar, i havia reiterat en nombroses ocasions, durant els mesos posteriors, la seua voluntat de seguir al càrrec. Un rey es rey hasta que se muere, havia dit en alguna ocasió. Llavors, ¿havia decidit de fer allò que negava en públic?¿Seria acceptable aquest comportament del cap d’Estat? I si coneixia els plans de Joan Carles, ¿com és que Rajoy no s’havia posat a redactar ràpidament una Llei de la Corona, ço és, una norma que regulés tot allò no previst en la Constitució quant al funcionament de la institució monàrquica (abdicacions, renúncies, estatus jurídic dels membres de la família reial, informació sobre llurs activitats i destí de les partides pressupostàries assignades)? Si el rei tenia pensat de comunicar l’abdicació a primeries de juny, ¿per què no havia modificat la seua agenda? ¿No resulta estrany que elegís, per anunciar oficialment una decisió tan transcendental, el dia en què el seu hereu, el príncep d’Astúries, viatjava en avió procedent d’Hispanoamèrica? En fi, ¿no és més probable que la determinació del monarca siga producte d’un pensat i fet? Al cúmul de maldecaps (escàndols provocats per les seues activitats privades, corrupció i problemes judicials al si de la seua família, empitjorament de la seua salut, índexs de popularitat baixíssims) s’hauria afegit el resultat de les eleccions europees, amb una enorme davallada electoral dels partits majoritaris —tradicionals defensors de la monarquia— i l’auge de formacions obertament republicanes. La por seria el desencadenant de l’abdicació reial. Esto se va al c..., degué pensar Joan Carles. Que se haga cargo Felipe, que todavía es joven.