diumenge, 8 de juny de 2014

Interinitat

 
Fins ara, els partits majoritaris, PP i PSOE, no s’havien preocupat de desenvolupar l’apartat 5 de l’article 57 de la Constitució: «Les abdicacions i les renúncies, i qualsevol dubte de fet o de dret que s’esdevinga amb l’orde de successió a la Corona es resoldran per una llei orgànica.» Com que tothom pensava que el rei Joan Carles i el bipartidisme anaven a ser eterns, ningú no havia sentit la urgència d’aprovar dita llei, que també hauria d’haver regulat l’estatus jurídic del monarca dimissionari. Si la norma hagués estat aprovada i promulgada, la successió de Joan Carles hauria estat automàtica. «El rei ha abdicat. ¡Visca el rei!» Com no és el cas, s’ha produït una situació d’interinitat. Durant divuit dies, tindrem un monarca dimissionari i un príncep hereu que encara no és rei. Des del punt de vista pràctic, això no té gran importància. PP i PSOE aprovaran la llei ad hoc per majoria aclaparadora. Però aquests divuit dies s'estan fent molt llargs. Des del dia 2, els defensors de la monarquia s’han afartat de repetir que s’ha de complir allò estipulat a la Constitució. Tanta insistència obeeix a un motiu: els divuit dies d’interinitat poden provocar —és un dir— una situació preocupant. Imaginem que moltes persones es manifestaren per places i carrers de les principals ciutats espanyoles, abans del dia 19, exigint la convocatòria d’un referèndum per a decidir la forma d’estat. (De fet, algunes formacions polítiques com Compromís o IU ja han presentat les seues iniciatives parlamentàries en aqueix sentit.) Es produiria una situació paradoxal: d’una banda, els partits majoritaris apel·lant a la legalitat constitucional i, en plena crisi de credibilitat, a la voluntat majoritària dels ciutadans espanyols expressada en les urnes; d’altra, molta gent demanant de poder expressar-se democràticament, tal com preveuen els articles 21, 23 i 92 de la Carta Magna. ¡Bonic rerefons per a la proclamació del nou rei Felip VI! D’ací l’interès dels poders polítics, econòmics i mediàtics per fer creure que els afins a la república són quatre gats il·luminats. D’ací l'alleugeriment per tenir assegurada la col·laboració del PSOE —sembla que el monarca hauria parlat amb Rubalcaba abans que amb Rajoy, per a comunicar l'abdicació. I d’ací la precipitació del rei, que ha comprès la situació: ara hi ha majoria parlamentària suficient per a solucionar l’assumpte sense entrebancs, però les coses podrien ser distintes en la pròxima legislatura. «Canviem alguna cosa perquè res no canvie», ha degut pensar. I no s’ha de descartar la possibilitat que els poders esmentats —econòmics sobretot— hagen influït en aquesta decisió del rei.