dijous, 5 de juny de 2014

El paper dels mitjans

 
Els estereotips sempre han existit. Fins ara, costums com exhibir El País o portar una bandolera al muscle semblaven signes distintius de la gent d’esquerres  —jo mateix he rebut comentaris irònics en aquest sentit. Doncs bé, llegir El País porta camí de no ser distintiu de res. Com més va, menys mitjans d’esquerra hi ha al quiosc. Ja he explicat en alguna ocasió que el grup PRISA pertany a Liberty, un hedge fund que agrupa més de 70 grans inversors (Taurus, T Rowe Price, First Eagle, Soros Fund, Fortress, Teachers Advisors, Canada Pension Plan i els bancs Citigroup, Credit Suisse, Deutsche Bank i Morgan Stanley entre d’altres). Liberty controla el 57,7% de les accions de PRISA, propietària d’El País. El teòric diari de la progressia ha de recolzar, per tant, l’establishment. Aquests dies, sense anar massa lluny, la publicació s’ha sumat a l’embafador cor de mitjans de comunicació que llepen el cul a la monarquia. Ja no existeix esquerra mediàtica. Els grans mitjans espanyols són majoritàriament conservadors. Han esdevingut instruments al servei de la “casta”. La seua falta de credibilitat ha assolit uns nivells que mai no s’havien vist durant el període democràtic. En realitat, s’han transformat en mitjans de persuasió. Funcionen com a portaveus dels poders fàctics. Tots els indicadors mostren que els índexs d’acceptació de la monarquia són baixíssims. Els mitjans de comunicació van, però, a la seua. Des de dilluns, estan immersos en una curiosa unanimitat: la Transició fou un procés modèlic; gràcies al rei, Espanya assolí unes cotes de llibertat i benestar homologables a les de qualsevol democràcia; el príncep d’Astúries és la persona més preparada per a ocupar l’alta prefectura de l’Estat... Aquest clixé idealitzat de la nostra història recent també apareix a les planes d’El País. La nul·la diversitat ideològica dels mitjans (clarament inclinats cap al conservadorisme) és terreny adobat per al pensament únic. El sistema intenta amagar les veus discrepants de nombrosos sectors ciutadans. Assistim a una enorme operació propagandística. El rei ha abdicat i cal assegurar que l’accés al tron del seu successor es produïsca sense ensurts.