dimarts, 3 de juny de 2014

Espanya sencera...

El llenguatge dels polítics és la repera. L’abdicació del rei ho ha posat de manifest. Maria Dolores de Cospedal, posem per cas, ha demanat sensatesa i cordura a tothom —amb pleonasme inclòs— per a poder realitzar el procés de successió, dotat, segons afirma, d’estabilitat institucional i plenes garanties constitucionals.  En una declaració oficial feta des del Palau de Fuensalida, seu de la Presidència del Govern de Castella-La Manxa, Cospedal ha traslladat la gratitud i la lleialtat a la Corona de tots els manxecs. En nombre de todos los ciudadanos de esta región quiero trasladarle al rey nuestro agradecimiento por su efectiva aportación a la consolidación de la democracia en nuestro país y por su dedicación a España por encima de cualquier circunstancia, ha dit. Com a secretària general del PP, també ha fet unes manifestacions institucionals. Ha assegurat que Espanya està preparada per a encarar la successió amb serenitat i altura de mires. Hoy es un día histórico y de agradecimiento de cuarenta y siete millones de españoles a la figura que mejor ha sabido defender a nuestro país y los intereses de los españoles. Cospedal ha dit que el rei ha sabut ser un referent de tots els espanyols, un cap d’Estat representatiu, equilibrat i pròxim. En fi, en nom del PP, li ha donat les gràcies per ser rey de todos los españoles sin excepción. Les seues paraules finals han estat aquestes: España hoy, desde todos los rincones, le da las gracias con admiración y respeto. Hoy, y siempre. Quant a l’hereu, el futur Felip VI, la dirigent popular ha afirmat que és la persona més preparada per assumir el repte de ser rei.


Una exegesi exhaustiva d’aquestes paraules portaria molt de temps. Primerament crida l’atenció la manera de parlar en nom de tots i totes —todos los ciudadanos de esta región, cuarenta y siete millones de españoles, todos los españoles sin excepción, todos los rincones de España. Les concentracions republicanes celebrades ahir en nombroses ciutats de la península semblen desmentir les paraules de la senyora Cospedal. Sense anar massa lluny, servidor no professa cap lleialtat a la corona; preferiria una república. Per a mi, el rei no és cap referent. Tampoc no queda massa clar què entén la secretària general per serenitat i altura de mires. ¿Que tothom ha d’acceptar la monarquia, sense badar boca, o que ella i els seus companys de partit acceptarien serenament els hipotètics resultats antimonàrquics d’una consulta sobre la forma d’Estat? Per altra banda, proclamar que Joan Carles és una figura representativa de tots els espanyols exigiria alguna explicació. Si s'ha volgut dir que el perfil del monarca —irresponsable, faldiller, inculte i ric— representa l’espanyol mitjà, estem apanyats; si s'insinua que ostenta un càrrec electiu, la inexactitud és palmària. Algú podrà dir que els espanyols li van donar legitimitat democràtica en el referèndum constitucional de 1978. Sense entrar ara en matisos sobre el sentit i el contingut d’aquella consulta, cal dir que les generacions d’espanyols més joves no hi van participar, per raons òbvies. Finalment, ¿qui és Cospedal per a certificar la preparació del príncep? Almenys, podria haver modulat el seu llenguatge: En mi opinión, el príncipe está muy preparado... En una cosa estic d’acord amb ella: Felip de Borbó és la persona més preparada de la seua família.