diumenge, 29 de juny de 2014

L’aniversari d’AFSA

En 1954 es fundava AFSA (Agrupación Fotográfica Setabense de Aficionados).  Es compleix, per tant, el seixanta aniversari del seu naixement. Els preliminars tingueren lloc en 1953, quan un grup de professors i alumnes del Col·legi Claret de Xàtiva organitzaren una sèrie d’actes amb motiu de l’Any Sant Marià. Havien programat sengles exposicions de pintura i fotografia. Era la primera vegada que s’exposava a la ciutat obra de fotògrafs aficionats. José Sisternes, el membre més veterà d’AFSA, s’encarregà, amb l’ajuda d’alguns amics, d’organitzar aquella mostra. Eren temps en què molt poca gent disposava de càmera fotogràfica. La mostra obtingué un inesperat èxit d’expositors i públic visitant, i esdevingué germen de la futura agrupació xativina, una de les més veteranes del país.

En maig de l’any següent, 1954, amb motiu d’altra festivitat claretiana, s’organitzà una nova exposició fotogràfica al Círculo Setabense. En aquesta ocasió, tot fou més formal. Assistiren a la inauguració les autoritats locals de l’època. La afluència de públic, durant els dies d’exposició, fou espectacular. L’èxit esperonà el grup d’organitzadors —i altres amics i coneguts que també tenien càmeres fotogràfiques. Començaren a planejar la formació de l’agrupació fotogràfica local. En aquells moments, vàries primeres marques introduïen en el mercat nous models de càmeres de pas universal. Les noves màquines mostraven abundants innovacions tècniques. Per altra banda, en moltes ciutats espanyoles donaven els seus primers passos societats fotogràfiques d’aficionats que organitzaven múltiples concursos i exposicions. La fotografia es transformava en un art popular.

Els organitzadors de la mostra ressenyada no volgueren quedar al marge del fenomen. Es realitzaren les primeres gestions legals i, una vegada obtingut el permís de les autoritats governatives de l’època, Juan Peinado, José Crespo i José Sisternes convocaren una primera reunió que se celebrà el dia 26 de juny de 1954. Dita reunió fou molt concorreguda. En ella s’acordà la fundació d’AFSA. (Oficialment, l’agrupació es constituiria amb data d’1 de juliol de 1954.) També s’acordà la formació de la primera junta, s’aprovà el projecte d’estatuts i es projectà una exposició per a la Fira d’Agost (el primer saló local d’AFSA). Aquesta primera mostra fou tot un èxit. A partir d’ella, l’agrupació començà una trajectòria ascendent en l’organització d’activitats: “safaris” fotogràfics, exposicions, cursets, salons.

En 1954, els socis fundadors d’AFSA eren molt joves. Per tal d’assegurar les relacions institucionals, nomenaren president José Ramos Morrió, home ben considerat pels estaments socials de l’època (fou durant molt de temps director d’una sucursal bancària). També s’acordà incloure en l’agrupació, com assessors tècnics, els fotògrafs professionals locals. Aquestes decisions afavoriren, des del començament de les activitats, tant els tràmits oficials com la captació de socis i col·laboradors. També formaren part d’aquella primera junta el vicepresident Delfín Sampedro, el secretari José Sisternes, el vicesecretari Victoriano Tomás, el tresorer José Mascarell, el comptador José Crespo i els vocals Rafael García Ramón, Emilio Pascual, Juan Peinado, Juan García, Adolfo García i Emilio Sala Cuenca.

Els inicis de l’agrupació van ser difícils. Com disposava de pocs fons, AFSA havia d’apel·lar a l’ajuda d’altres agrupacions. La d’Alzira, per exemple, prestà els marcs per al saló de 1954. Alguns membres de la junta  acudiren a la capital de la Ribera en tren. Eren temps en què quasi ningú no tenia cotxe. En 1958, l’agrupació xativina comptava amb 46 afiliats. La seu social fou canviant d’emplaçament. Primer ocupà un baix llogat al carrer Sanchis (antic local de la Caixa d’Estalvis de València) que es desplomaria més endavant destruint una part de l’arxiu i aparells molt valuosos (un projector de diapositives, un projector de Super-8…). S’inicià un periple per diferents locals de la ciutat: el Café los Arcos, un despatx en la segona planta del nou edifici de la CNS (Central Nacional Sindicalista), en què l’agrupació romangué molt poc de temps. També s’anaren succeint les juntes.

En 1959, era president Ernesto Sanz, que en 1971 rebria la primera insígnia d’or de l’agrupació i seria nomenat president d’honor. En 1963, presidia l’agrupació Bernardo Sifre. A finals dels setanta, AFSA entrà en una profunda crisi; durant el bienni 1977-78, l’activitat fou pràcticament nul·la. No hi havia seu social. La Junta Directiva (sense càrrecs definits però formada per gent interessada com Ernesto Sanz, Enrique Aranda, Paco Gironés, Ángel Gaitán, Rafael García Ramón, Antonio Ramón Sanchis, Juan Peinado) es reunia a la cafeteria del Círculo Setabense. Per sort, hi hagué noves afiliacions. El Cineclub Xàtiva, que presidia qui escriu aquesta crònica, s’incorporà en AFSA com una secció autònoma. (Així, el grup de cinèfils aconseguia un estatus de legalitat; eren els temps de la Transició).

Aquella inclusió del cineclub afavorí que un grup de fotògrafs aficionats, alguns d’ells molt joves, prengués el relleu en l’agrupació. A partir de l’any 1983, formaren part de la Junta Directiva gent com Antoni Marzal, Eduard Francés, Vicent Marchirant, Xavier Soro, Vicent Garrido, Rafa Calabuig, Enric Gandía, Xavier Company, José M. Gómez, Josep Vicent Mascarell i jo mateix. S’evità així la desaparició de l’entitat. Després d’un breu pas pel Centre Social Sant Ramon Bonhivern, AFSA es traslladà a la seua seu actual, ubicada al Centre Cívic La Ferroviària. S’hi muntà un estudi fotogràfic amb fons i flashos. En aqueixa mateixa època, vaig dissenyar l’actual logo de l’agrupació i els catàlegs de vàries edicions del concurs nacional. En poc de temps, es duplicà el número d’altes. S’estrenyeren les relacions amb la Federació Valenciana de Fotografia. Això permeté que alguns socis obtingueren el carnet de la FIAP. L’obra d’algun membre d’AFSA començà a triomfar en diferents salons de la península.

Les successives juntes dinamitzaren de nou la vida social. Els salons locals i nacionals recuperaren el prestigi perdut. Es realitzaren nombrosos cursets, sessions amb models, sortides fotogràfiques, xerrades divulgatives per la ràdio... Es realitzà un viatge a Barcelona per a visitar la Fundación Joan Miró, en les sales de la qual s’exposava una antològica del fotògraf nord-americà Robert Mapplethorpe. S’organitzà l’exposició ‘Pantanada 82’. Diversos membres d’AFSA participaren en la col·lectiva ‘Valencia Imagen 88’, organitzada per AGFOVAL i la Federació Valenciana de Fotografia al Saló Daurat de la Llotja. En 1992, se celebrà una exposició col·lectiva de fotògrafs xativins en Canals i Xàtiva.

En 1994, any en què se celebrava el 750 aniversari de l’entrada de Jaume I en Xàtiva, un grup de socis col·laborà en el número sis de la revista Quaderns de Xàtiva, editada per l’Ajuntament (els originals foren exposats a la Casa de Cultura). Diversos socis de l’agrupació ja havien col·laborat en projectes municipals com Xàtiva, l’espai dels Borja; itinerari fotogràfic, exposició commemorativa del pontificat de Roderic de Borja que primer s’exhibí en Xàtiva i després viatjà per diversos indrets: Gandia, Canals, Dénia, València (Club Diario Levante), etc.

Actualment, els salons segueixen sent la principal activitat de l’agrupació. Durant els primers anys d’existència, AFSA n’arribà a convocar cinc distints: el Local de Fotografia Artística (1954), l’Exposició Local de Fotografia de la Setmana Santa Xativina (1955), el Saló Nacional de Fotografia Artística (1956), el Saló Regional (1960) i un Concurs Fotogràfic de Foment del Turisme Xativí (1963). Bé que ara sols se celebren els salons local i nacional (i, coincidint amb el 60 aniversari, el primer concurs internacional patrocinat per la CEF i la FIAP), AFSA col·labora amb altres entitats de la ciutat en l’organització de concursos relacionats amb diferents esdeveniments: les Falles, la Setmana Santa, la Fira d’Agost… A més, programa freqüents mostres col·lectives dels seus socis. Totes se celebren en la Casa de Cultura.

 


El Saló Local, de tema lliure, s’ha celebrat ininterrompudament des de 1954. Es fa coincidir amb la fira d’agost. (Des de fa temps, es convoca paral·lelament una secció dedicada a la fira.) El concurs local ha impulsat el treball d’autors de Xàtiva que posteriorment han donat el salt a concursos nacionals i internacionals. El Saló Nacional se celebra des de 1956. Al principi, només admetia fotos en blanc i negre. Amb el transcurs dels anys, s’han anat introduint novetats: apartat de color, premi social per a membres de l’agrupació. Actualment s’accepta tot gènere d’imatges, fins i tot les tractades amb diversos procediments tècnics (fotografia digital, positivat a partir de negatiu analògic, imatges virades o calorejades, vinyetatges...).

Pel Saló Nacional han passat molts fotògrafs de renom: Juan Manuel Castro Prieto, Josep M. Ribas Prous, José Julián Ochoa, Alberto Flores Huecas, Juan M. Díaz Burgos, Jordi Molet, Alberto Porres Viñes, Juan J. Huelva Esteban, Javier Mollá Revert, Julio López Saguar. Als jurats han participat també persones molt prestigioses. L’Ajuntament de Xàtiva sempre ha col·laborat en l’organització dels salons: dota els premis i cedeix la Casa de Cultura per a les exposicions. Les fotos premiades durant els seixanta anys de vida dels concursos locals i nacionals estan dipositades a l’Arxiu Municipal, (excepte aquelles que es van perdre en l’ensorrament de la seu). Algun dia es podrà crear un museu fotogràfic que comptarà amb magnífics fons. (També es podrien editar magnífiques publicacions.)

A principis dels noranta es torna a renovar l’entitat. Entra gent nova en la Junta Directiva. En l’actualitat presideix l’agrupació Eugenio Vila. La seu d’AFSA compta amb una biblioteca, dotada amb fons propis i donacions de diversos socis, un arxiu i una abundant dotació material. Segueix comptant amb laboratori complet per a revelat de negatius de diferent format i ampliació de positius. Però ha incorporat nova tecnologia: ordinador, escàner, impressora, projector... Es realitzen nombroses activitats: visionats, xerrades, concursos socials, cursets, sessions d’estudi, sortides fotogràfiques… Es col·labora amb altres entitats locals en l’organització d’esdeveniments fotogràfics. En definitiva, els seixanta anys de vida de l’Agrupación Fotográfica Setabense de Aficionados han estat ben fructífers.

(publicat al nº 10 de la revista arte fotográfico.es i, en versió abreviada, al Levante-EMV del 28/06/2014)

Cap comentari: