divendres, 25 de juny de 2010

Garrotades

—Mestre, hem acudit a l’urbs i hem vist que tothom està exaltat amb la roja.

—Com canvien les coses! Abans, estava prohibit fins i tot esmentar-la en veu baixa. I si per cas t’escoltava algú i et denunciava al sometent, acusant-te de roig, estaves perdut —fa el vell professor.

—De què parles, mestre?

—De la bandera roja amb la falç i el martell! De què ha de ser?

—Però mestre, nosaltres hem vist la roja i no porta cap falç —diu un dels deixebles.

—És una brusa! —intervé altre.

—Doncs... durà una estrella groga de cinc puntes —aventura el preceptor.

—Tampoc!

—Uei! Llavors, què duu?

—Porta un escut amb dues columnes, la llegenda PLVS VLTRA i una esfera coronada per tres pals grocs.

El vell professor es queda pensatiu. Després d’uns instants, proclama:

—Tanta lluita, tanta sang vessada, i ara fan servir el tafetà roig per a fabricar bruses? Mai no havia pensat que arribaríem tan lluny.

—Ni ells! —fa un dels joves —. Per això porten gravada la inscripció llatina.

—I els pals grocs, què signifiquen? —interroga l’ancià.

—És un recordatori de les garrotades que rebran els membres de l'esquadra si no arriben a la fi del món —explica un xicot que fins aquest moment ha romàs callat.