Hi ha gent que té la cua de palla

Quines coses passen de vegades! Fa tres hores, per exemple, he rebut un correu de «noreply-comment@blogger.com», advertint-me d’un nou comentari a una entrada del mes de juny que jo ja havia oblidat. El tenor del comentari es qualifica per si mateix. Lògicament, he rellegit el post, per veure quina cosa havia aixecat l’ira del comentarista (a banda de la llengua en què està escrit, és clar) i he trobat que, efectivament, calia matisar un punt: passades dotze setmanes des de la celebració del Corpus, hi ha hagut temps de sobra per a comprovar la veracitat d’aquella afirmació segons la qual el senyor abat havia decidit de recloure’s a l’interior de la col·legiata. Sembla que la decisió de celebrar la processó eucarística a l’interior del temple no fou presa unilateralment per ell, per més que alguns li l’encolomaren en exclusiva, intoxicant, de pas, les persones que ens férem ressò de la notícia. Ara bé, la resta del post, incloent-hi les referències a l’actitud de les autoritats eclesiàstiques envers les manifestacions etnològiques, no ha perdut vigència. Tampoc no l’han perduda les reflexions sobre la presència d’elements pagans a les celebracions religioses i la crítica irònica a l’excessiva ocupació de la via pública per part dels catòlics. És perfectament comprensible que els al·ludits estiguen en desacord amb aquestes crítiques. Allò que no s’entén tant és el to utilitzat per a mostrar aqueixa disconformitat. Hi ha gent que té la cua de palla.