Rocabuix cameja per l’habitació amb les celles arrufades. De sobte, s’atura i diu: «L’any passat, en tornar de Berlín, vaig redescobrir el treball de Julie Andrews i Paul Newman a Cortina esquinçada. La pel·lícula em féu reviure les passejades recents pels carrers de l’antiga capital comunista, resseguint els vestigis del vell règim. L’acció tenia moments veritablement sublims i escenes que enganxaven de debò. Newman, el científic occidental que busca una fórmula secreta, brodava els moments d’intriga amb mestria insuperable». Hi ha uns moments de silenci. «Doncs jo preferisc el seu treball en El color dels diners, la película de Martín Scorsese, amb guió de Richard Price —intervé Radaurí—. Una història de billar contada sobre taules de billar. La protagonista femenina és Mary Elizabeth Mastrantonio (la Gina Montana de Scarface, de Brian De Palma). En aquesta pel·lícula, Scorsese fa, sobre les taules de billar, uns enquadraments i uns moviments de cambra inoblidables. Paul Newman interpreta un dels seus papers clàssics: el cerca-raons que té por d’envellir com un pobre brivall». De nou hi ha una estona de silenci. «S’ha mort un dels nostres», fa Rocabuix. «Un dels vostres? Això voldríeu! —s’entremet Eiximona, que ha escoltat els monòlegs—. Ulls com els de Paul Newman no sovintegen, no senyor».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada