dijous, 11 de setembre de 2008

Mirar a un altre costat

Ignore si l’amo d’una empresa pot manar a l’empleat que ocupa un lloc de treball perfectament definit que li porte un entrepà o que faça la figuereta. Tenint en compte les actuals condicions del mercat de treball, no m’estranyaria gens que fins i tot foren possibles coses pitjors. Sens dubte, aquestes pretensions per part d’un superior jeràrquic serien del tot inviables a la funció pública. Les competències d’un funcionari estan perfectament definides a les lleis i als reglaments corresponents. Molts directors o caps de negociats o departaments administratius s’han sentit alguna vegada respostes com aquesta: «Veges a qui li ho manes, perquè això no és de la meua competència». Les han sentides per no conèixer les lleis.

No és competència d’un professor d’anglès ensenyar filosofia o història. Tampoc no és competència d’un professor d’història o de filosofia donar cursets als seus col·legues en hores de feina. No es pot exigir als funcionaris esmentats que facen les coses que s’acaben de dir. Si seria possible, en canvi, exigir que un professor de física done matemàtiques o que un professor de tecnologia done informàtica. Per què? Perquè la docència de matèries afins està perfectament regulada per les normes. També seria possible d’impartir cursos de formació al centre de treball, sempre que els interessats hagen sol·licitat aquesta modalitat formativa. En definitiva, a la funció pública, només és exigible allò que està regulat per les normes.

Per tant, el conseller d’Educació no pot demanar a un professor d’anglès que impartisca la nova matèria d’Educació per a la Ciutadania. Tampoc no pot exigir que un professor de filosofia done cursets als col·legues d’anglès. Són ordes il·legals i arbitràries. L’actitud del conseller, quan ordena aquestes coses, és equiparable a la del cap que demana a un subordinat que li porte un cafè. Molts es preguntaran: Com és que es fomenta la il·legalitat des de les instàncies públiques? Per què ordena aquestes coses el conseller? Bones preguntes!

Les raons poden ser múltiples. Podria ser, primerament, que les nostres autoritats no tinguen una noció clara del que està bé i del que està mal. O potser pensen que poden actuar com un amo amb els seus empleats. Cap també la possibilitat que el conseller sàpiga, com ho sap tothom, que cometre una infracció no sol suposar cap inconvenient per a l’infractor. En aquest país, les normes se solen incomplir de forma generalitzada i no passa res. Com que el conseller ho sap, actua en conseqüència. I com els seus funcionaris o empleats o subordinats també ho saben, doncs ningú no diu res. A molt estirar, només protesten els directament implicats; els altres miren cap a altre costat. I clar, així ens van les coses.

1 comentari:

Capità Superflipo ha dit...

Encertat punt de vista des del que has enfocat la teua reflexió. Molt bona.