dimarts, 23 de setembre de 2008

Fum

Es nota que Radaurí té ganes de garlar. «Els primers capitalistes protestants —explica amb èmfasi— obtenien els guanys amb gran probitat, perquè la seua conducta, a la manufactura o al comerç, estava sotmesa als dictats de la rígida moral calvinista; els diners eren producte de l’esforç, l’honradesa i el treball ben fet. Amb el pas del temps, però, sorgí una nova classe capitalista a la qual ja no feien fàstic ni la usura ni l’explotació del treball infantil. Fou el primer senyal d’alarma. Hi havia, entre els membres d’aquella nova classe acabalada, alguns catòlics que fins aleshores havien considerat pecaminós trafegar amb diners. Aquests individus, en cometre el primer pecat, havien entrat en una espiral vertiginosa d’immoralitat; eren insensibles als dictats ètics, perquè es creien condemnats de bestreta a les flames eternes de l’infern. Per últim, arribà la fornada dels descreguts. Aquests descobriren que era possible de fer negocis fabulosos traficant només amb fum. I clar, a partir de llavors, tots els homes de negocis i les grans corporacions començaren una cursa frenètica per organitzar els mercats del fum, atresorar fum, especular amb fum, vendre fum, guanyar sumes estratosfèriques amb el fum...». Eiximona, que ha escoltat la dissertació sense parpellejar, pregunta: «I què s’ha fet del fum i dels diners?». Radaurí continua explicant: «S’han esfumat sense deixar rastre. Les primeres sospites d’esvaniment sorgiren quan els banquers començaren a desconfiar els uns dels altres. Aviat, esclatà la notícia: no podien prestar diners; els havien invertit en fum o els tenien ben resguardats, amagats sota un còdol». Ací intervé Rocabuix: «I què pensa fer al respecte el superior govern central?». Després d’uns moments de pausa, Radaurí informa: «La putada de sempre! Fer una col·lecta entre els pobres i injectar fons al sistema, perquè tot funcione de nou». Els tres amics es queden absorts. De sobte, Rocabuix s’alça i sentencia: «Allò que no van aconseguir els comunistes ho aconseguiran, finalment, els mercaders del fum: provocar la crisi definitiva del capitalisme».