dissabte, 13 de setembre de 2008

Garbellar aigua

L’enderroc d’edificis al centre històric de Xàtiva ha deixat de ser notícia de primera plana; són tantes i tantes les cases que cauen a terra, que l’assumpte ha entrat en les vies d’una certa “normalitat”. Almenys, així ho entenen les autoritats municipals. Efectivament, les esdevinences quotidianes solen atraure escassa atenció. Però clar, aquesta proliferació d’esfondraments hauria d’encendre totes les alarmes sobre l’estat de conservació de la ciutat vella. No és normal que, en un interval de temps tan breu, haja anat a terra una quantitat tan enorme d’edificis. La llista dels carrers i places on s’ha produït el fenomen és interminable: Porta de Cocentaina, Sant Pere, Sant Cristòfol, Vallés, Porta de Santa Tecla, Sant Josep, Sant Agustí, Hostals, Pouets, Enríquez…

Com és possible que l’anomalia siga tan freqüent? Molts trobem que els fets són estranys, per bé que les autoritats municipals insistisquen a dir que no hi ha cap anomalia, que el número d’enderrocs entra dins d’allò previsible i que s’ha comptat, en tots els casos, amb l’autorització preceptiva dels organismes adients. Allà on el govern de la ciutat veu normalitat, altres veiem anomalies (potser perquè som profans en la matèria). No podem entendre, per exemple, que una casa del carrer Hostals recentment enderrocada amenacés ruïna; costà d’esfondrar una enormitat (calgué utilitzar fins i tot maquinària pesant).

No sembla que l’administració municipal tinga massa cura en complir i fer complir la normativa. Es consenten, després dels enderrocs, noves edificacions amb altures, obertures, voladissos o línies de cornisa absolutament uniformes, que alteren el perfil constructiu del centre històric, caracteritzat per la gran varietat de volums, altures, tonalitats i textures. Aquest és el cas, per exemple, del bloc d’habitatges construït al carrer Porta de Santa Tecla, on la demolició de les cases anteriors ha alterat la peculiar silueta que exhibia l’indret.

I clar, de sobte ens assalten els dubtes. Estarà actuant l’Ajuntament dins dels límits de la legalitat? Possiblement no! És més, peca d’una il·legalitat original i ben ostensible: encara no ha redactat el Pla Especial del Nucli Històric, en flagrant contravenció a la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. A la ciutat li manca, per tant, un instrument imprescindible per a la planificació i protecció del seu conjunt històric. Fa cinc anys, Vicent Parra, llavors regidor d’Obres i Urbanisme, manifestà que el document estaria enllestit a mitjan 2005. Fer aquella promesa era, com es veu, garbellar aigua. El govern municipal deu saber, com ho sap tothom, que en aquest país les normes se solen incomplir de forma generalitzada i no passa res.

Hom sospita que l’equip de govern està avalant els aterraments. Com els hauria de prohibir? La llista d’edificis enderrocats pel propi Ajuntament és gruixuda: l’almàssera del carrer Argenteria, la vella plaça de bous de Demetrio Ribes, el molí Serrampedra... Si qui ha de donar exemple maneja el picot amb tanta desimboltura, què no faran els particulars, sobretot si són amics? Com ha de vigilar el galliner, permeteu-me la broma, una rabosa? Algú hauria d’explicar, per tant, què passa a la ciutat vella, quines mesures pensen prendre’s per a frenar la degradació i el despoblament dels barris antics de Xàtiva.

Fa temps, des d’aquestes mateixes pàgines, ja denunciàvem l’absència d’una campanya informativa que, a més d’explicar el valor del nucli històric a veïns, promotors i constructors, determinés clarament quines actuacions s’hi podien fer i quines no. No es difonen els valors del nostre patrimoni històric. Tampoc no es prevenen les infraccions, reforçant els serveis d’assessorament i d’inspecció d’obres (per tal d’acabar amb la pràctica freqüent de computar la possible sanció econòmica, per infracció urbanística, a la posterior venda de l’immoble). En definitiva, en comptes d’intentar explicar l’inexplicable, el govern local hauria de prendre’s amb més serietat la protecció del centre històric. Fins ara, només s’ha dedicat a garbellar aigua.


(publicat a Levante-EMV, el 13/09/08)