dimecres, 17 de setembre de 2008

Boda civil





«Dissabte passat vaig estar en una boda civil i m’ho vaig passar d’allò més bé. L’oratge i l’hora convidaven a l’assossec i al gaudi. L’escenari, el castell de Xàtiva, era magnífic. Vam escoltar poesia (Els amants, de Vicent Andrés Estellés, per exemple), el codi civil, música de pel·lícules, cites filosòfiques, faules morals d’Isop... ‘L’amor no perdura quan els dos amants es miren als ulls, sinó quan tots dos miren a la mateixa direcció’, va llegir la mare de la núvia. ‘Visca l’amor’, cridà una tieta. ‘Els cònjuges són iguals en drets i obligacions’, proclamà la regidora que oficiava la cerimònia. Tota la concurrència —gent cortès i amable— escoltava amb delectació la música de Nino Rota i les cançons —tot un luxe— de Pep Gimeno ‘Botifarra’. Fins i tot hi hagué dansa i el vol elegant d’un falcó, que portà a les urpes les aliances dels promesos. En poques paraules, la celebració em va contagiar molta joia i molta harmonia», conclou Somina. «Les bodes civils són ben boniques», sospira Eiximona. «Clar! Per això mossèn Campanes té cada vegada menys clientela. Les bodes que fa a la Seu són reiteratives i fastijoses», intervé Rocabuix des del sofà, oblidant per un moment el partit que transmet la televisió.

1 comentari:

Marc ha dit...

Em podries passar les lectures de la boda? Estic molt interessada en saber quines van ser.