dilluns, 4 de maig de 2015

Quan es treballa en comandita...

¿Per què és tan difícil desemmascarar les trames corruptes?  Perquè llurs membres imposen una fèrria llei de l’omertà. En el suborn a un polític o funcionari públic sempre hi ha dos delinqüents: la persona —un empresari normalment— que fa l’obsequi, o lliura el sobre amb diners negres, i l’autoritat que l’accepta. Sovint, el suborn és repartit entre vàries persones. En tots els casos funciona l’omertà. El corrupte pillat in fraganti sol amenaçar, perquè no vol menjar-se el marró tot sol, que estirarà de la manta. No ho farà. El seu advocat li dirà que aqueixa no és una bona estratègia de defensa; implica acceptació de culpa. «Segons la llei de Mahoma...», li deixarà caure. D’altra banda, els suborns i les comissions il·legals circulen en efectiu, dins de maletins o sobres. En fi, si cap membre de la trama no obre la boca, la corrupció romandrà impune. Imaginem, però, que les converses compromeses del baró d’un partit han estat enregistrades per un subordinat en qui tenia dipositada la confiança. Les gravacions són un clàssic de la política valenciana. Tots recordaran la conversa “punxada” a un líder autonòmic de rostre eternament bronzejat: Pídele más, que quiero cambiarme el coche. La gravació d’aquestes paraules fou invalidada pels tribunals; l’escolta telefònica no havia comptat amb una autorització judicial específica. Com era l’única prova de càrrec, el personatge sortí del jutjat lliure i somrient. Arribaria a ser alcalde de Benidorm, president de la Generalitat, ministre i directiu de Telefònica. Eren altres temps. Ara, les coses han canviat. Unes gravacions comprometedores signifiquen, tot i no tenir rellevància judicial, la mort política del baró espiat. Tornem al subordinat que gravava converses. L’espieta havia creat una empresa pantalla que emetia factures falses per treballs no realitzats a contractistes de l’administració provincial. Després, es repartia el botí amb el baró i altres caps del partit. El rapinyaire feia servir dispositius ocults per a gravar els diàlegs que mantenia amb distints companys de repartiment. Conserva hores i hores de gravacions. ¿Per què actuava d’aquesta manera tan compulsiva l’amo dels dispositius? Devia pensar —i no li faltava raó— que els enregistraments li podien ser útils alguna vegada. Quan es treballa en comandita...