dimecres, 20 de maig de 2015

És inútil resistir-s’hi

Està clar que l’alcalde, baró provincial fins a principis de mes, no té futur polític. Si la cúpula del partit en què militava fins ara ha decidit que fa nosa, el personatge està políticament acabat. A més d’inútil, resistir-se al seu destí és perillós. Un antic vicepresident i ministre d’Economia que militava al mateix partit que el baró defenestrat —un dels seus, per tant— ja sap què és sortir de casa detingut i entrar en un vehicle policial mentre un agent empenta amb la mà el cap de l’arrestat. L’escena fou vista per milions de persones; totes les televisions generalistes la van incloure als seus telediaris. Alguna facció del govern central feia el seu particular ajustament de comptes. A més, l’executiu central i el partit que el recolza minoraven possible danys electorals. Els escàndols de corrupció els estan fent molt de mal, però sempre poden dir que actuen contra els corruptes amb diligència i sense mirar color. (En definitiva, maten dos ocells d’un tret.) Rus, que no és un ximple, deu estar valorant la situació. A hores d’ara, la Fiscalia Anticorrupció i l’Agència Tributària estaran escorcollant minuciosament tot el seu patrimoni. L’alcalde ha tocat els pebrots moltes vegades als líders autonòmic i estatal del PP. L'home s’havia tornat molt reivindicatiu. Oblidà, però, un detall importantíssim: qui  reivindica sense el suport d’un expedient personal absolutament impol·lut es posa en un veritable perill. Si descobreixen que ha ficat les mans en un afer tèrbol, ningú no l’auxiliarà. Al contrari: els adversaris aprofitaran l’avinentesa per a desfer-se del personatge molest. El primer edil ja ha esbossat una possible línia de defensa: «El dia vint-i-cinc pense parlar de Fabra.» ¿Tirarà de la manta? No crec. Ja ho hem explicat altres vegades: tirar de la manta no és una bona estratègia de defensa davant dels tribunals; implica acceptació de culpa (els seus advocats s’encarregaran de recordar-li-ho). Segons alguns, el PP està fent el paperot; de moment, només ha inhabilitat cautelarment el seu expresident provincial —les mesures definitives es prendran després de saber el resultat de les eleccions a Xàtiva. No trobe gens convincent la hipòtesi de la rehabilitació. Les coses ja han arribat massa lluny. A Rus sols li queda una sortida: presentar immediatament la dimissió de tots els seus càrrecs institucionals i demanar als excompanys de militància que no li apliquen un tercer grau. I no sé si així i tot... Tornem al principi: si la cúpula pepera ha decidit que fa nosa, l’actual alcalde no té res a fer. Si oposa resistència, podríem veure’l entrar en un vehicle policial mentre un agent li acota el cap. El detall és sobrer —l’homenet difícilment es colpejarà la testa amb el sostre del cotxe—, però mostra sense ambigüitats l’escarment que reben aquells que es revolten contra els designis superiors. I l’escena podria ser preàmbul d’altres episodis més punyents.