dimecres, 6 de maig de 2015

Hora de passar comptes

Fa uns anys, hom presentava en fiscalia la denúncia d’un presumpte cas de corrupció i l’escrit anava directament a la paperera. En altres paraules: molts sospitàvem l’existència de sobres, suborns, diners negres, comissions il·legals, enriquiments sospitosos, evasió de capitals, saqueig de les arques públiques, finançament il·legal del partit, prevaricacions, delictes fiscals, però era molt difícil provar aqueixa existència. Només quedava l’esperança que l’Agència Tributària o la Fiscalia Anticorrupció tragueren la lupa. ¡Vana esperança! Ambdós organismes depenen del Govern, que nomena el director de l’AT i el Fiscal General de l’Estat. Però vingueren l’esclat de la bombolla immobiliària, la crisi, el 15-M, l’admissió de denúncies per part d’alguns jutges independents, el Cas Gürtel, els ERO d’Andalusia, el Cas Nóos, les preferents de Bankia i altres antigues caixes d’estalvis, l’empipament ciutadà, l’aparició de Podemos i, sobretot, l’anunci d’una monumental davallada d’expectatives electorals dels dos grans partits tradicionals. Quan un partit ha entrat en crisi, es trenquen els dics que retenien les aigües putrefactes de la corrupció interna, comencen les ganivetades, apareixen els dossiers, es desferma la guerra de faccions, s’utilitzen els aparells de l’Estat per a fotre els adversaris —que, ves per on, poden militar a les files del propi partit. Ara, escrits de denúncia que abans anaven directament a la paperera són examinats detingudament. Ara, si una diputada de l’oposició lliura a fiscalia una denúncia contra un baró del partit governant —acompanyada d’unes gravacions comprometedores i un llistat de fets que menen a la possible comissió de delictes diversos—, podem estar segurs que aqueixa denuncia serà presa en consideració. La investigació es durà de manera tan discreta que el presumpte corrupte no sospitarà res fins que la cosa ja no tinga remei. S’encarregarà a una unitat d’elit, la Unitat Central Operativa (UCO) de la guàrdia civil que faça servir la lupa —i un microscopi, si cal. ¿Per què? Perquè el baró provincial és un torracollons empedreït que es passava la vida posant travetes a la cúpula del seu partit. Els líders estatal i autonòmic n’estaven fins als nassos, i han trobat una oportunitat magnífica per a desempallegar-se del torracollons. Així funcionen les coses a l’interior dels partits. Sic transit gloria mundi. Continuarà.