dimarts, 19 de maig de 2015

Món a part

Escòcia és un món a part. En les recents eleccions generals celebrades al Regne Unit, el Partit Nacional Escocès (Scottish National Party o SNP) ha obtingut un triomf avassallador al 95% de les circumscripcions en què es presentava; s’ha fet amb 56 dels 59 escons que estaven en lliça al territori escocès, agranant els conservadors i, sobretot, els laboristes. Aquests, que solien obtenir la majoria d’escons escocesos al parlament britànic, han pagat molt cara la seua campanya contra la independència, durant el recent referèndum d’autodeterminació. Els escocesos, que no volen veure ni en pintura els tories, han castigat els laboristes per impulsar les mateixes polítiques econòmiques i socials que els conservadors. ¿Per què tenen, els escocesos, tanta antipatia al partit tory? Per què no volen perdre el seu estat del benestar. (Els tories volen privatitzar-ho tot.) En Escòcia, l’ensenyament, la sanitat i els serveis assistencials són bàsicament públics i gratuïts. El sistema educatiu, posem per cas, sempre s'ha diferenciat del vigent a la resta del Regne Unit, amb un èmfasi especial a l'educació obligatòria.

Escòcia fou, després d'Esparta, el primer país a dissenyar un sistema d'educació pública general. L'escolarització esdevingué obligatòria per primera vegada amb l'Acta d’Educació de 1496. En 1561, l'Església d'Escòcia dissenyà un programa de reforma espiritual que incloïa la creació d'una escola a cada parròquia. L'educació fou un assumpte més propi de l'Església que de l'Estat fins a l'Acta d'Educació de 1872. En Escòcia, els xiquets de 3 i 4 anys tenen dret a guarderia gratuïta. L'educació primària formal comença als 5 anys i dura set. Els alumnes han de realitzar un examen als 15 o 16 anys, després del qual poden elegir seguir a l'escola i preparar els exàmens d'accés a estudis mitjans, superiors o avançats. Un petit nombre d'estudiants d'escoles privades segueixen el sistema educatiu anglès en comptes de l'escocès. Hi ha 14 universitats a Escòcia, algunes de les quals estan entre les més antigues del món. El país produeix l'1% de les publicacions científiques del món amb tan sols el 0,1% de la població, i les institucions d'educació superior són responsables del 9% de les exportacions del sector serveis d'Escòcia.
 
En 2011, l’SNP ja havia obtingut la majoria absoluta al parlament d’Escòcia. Alex Salmond, líder del partit, fou elegit First Minister. Però després del referèndum per l’autodeterminació celebrat en setembre de 2014, Salmond dimití i fou substituït per una dona, Nicola Sturgeon. La Scotland Office o Oficina d'Escòcia, dirigida pel Secretari d'Estat d'Escòcia, és el departament del Govern britànic dedicat a tractar els afers escocesos. Tindrà feina; durant la campanya del referèndum, el primer ministre britànic David Cameron es comprometé per escrit a augmentar les competències del govern d’Escòcia, si triomfava el no a la independència. El Regne Unit podria esdevenir un estat federal. És curiós. Es va dir —i el paral·lelisme amb Catalunya és evident— que si votava per la independència, Escòcia anava a ser expulsada de la Unió Europea. Però els escocesos —com els catalans— són europeistes convençuts. En canvi, la majoria dels anglesos és euroescèptica. De fet, Cameron, que ha guanyat les últimes eleccions generals per majoria absoluta, té el compromís de convocar un referèndum per a consultar si els britànics volen continuar a la Unió Europea. ¡Els escocesos sí! Ja dic: Escòcia és un món a part.