dissabte, 16 de maig de 2015

Controvèrsies

En fer-se públiques unes gravacions en què s’escolta com algú compta l’import d’una possible comissió il·legal («Un, dos, tres, quatre mil, cinc mil, sis mil, set mil, huit mil, nou mil, deu mil, onze mil, dotze mil euros, ¡dos milions de peles!»), un baró provincial ha estat suspès de militància pel seu partit. El líder autonòmic de la formació i altres coreligionaris seus han emfatitzat davant els periodistes: «Lo que se escucha en las grabaciones es bochornoso. No podemos permitir que nuestros militantes sientan vergüenza de pertenecer al partido.» ¿Com han reaccionat els paisans del cacic defenestrat? ¡Les reaccions ciutadanes han estat múltiples i diverses! Només cal parar l’orella i escoltar allò que es diu en llars, tertúlies d’amics, bars, oficines, gimnasos, pistes de pàdel... Tothom parla de l’assumpte. El nom de la ciutat apareix en tots els mitjans de comunicació estatals.

Els seguidors incondicionals del baró neguen la major: «Mentre no es demostre el contrari, l’alcalde és innocent. Tot és un muntatge. Van a per ell.» Cal suposar, per tant, que aquestes persones tenen pensat de seguir votant-lo. El presumpte comissionista dóna ales a la teoria de la persecució; el victimisme sol donar magnífics resultats electorals. Per la seua banda, altres votants de dretes de tota la vida tenen por de quedar-se orfes. Pensen que el patró s’ha enriquit il·lícitament, però també el seguiran votant. Cordell Hull, secretari d'estat del president nord-americà Franklin Delano Roosevelt, pronuncià, referint-se al dictador nicaragüenc Anastasio Somoza, aquesta cèlebre frase: «És possible que Somoza siga un fill de puta, però és el nostre fill de puta.» De fet, la tradició de donar majories absolutes a polítics corruptes està molt arrelada al nostre país.

A l’altra banda estan els indignats per l’escàndol, que es poden dividir en dos grups: detractors de tota la vida i detractors sobrevinguts. Els primers, que mai no han votat a l’actual edil, no paren de repetir: «¿A què ve tant de rebombori? Tots intuíem, des de fa temps, que l’homenet és un mossega.» Els segons detractors fan llenya de l’arbre caigut. «¡Serà malparit! ¿Quants diners haurà furtat? ¡L’haurien de penjar!», grallen a les reunions d'escala i als bars. En una terrassa, un burleta engega açò a un d'aquests exaltats: «Però si tu anaves a llepar-li-la tots els dies, perquè volies aconseguir col·locació a l’ajuntament.» En fi, per molt que ho neguen, molts irats votaven al patró —«Si no, no ixen els comptes», diu un famós monologuista. ¿A qui votaran ara els enutjats sobrevinguts? ¿A una de les marques blanques del partit en què militava el cap caigut en desgràcia?

Seguint amb les reaccions locals, cal esmentar la gent indiferent o desinformada que vota a la babalà. El patró sap que en pot traure un grapat de vots. Creu, en definitiva, que no ho té tot perdut. ¡Un guisat ben adobat i eleccions al perol! La recepta és simple: macerar el sòl electoral en una salsa d’empadronaments de temporada; cobrir amb transport discrecional d’ancians cap als col·legis electorals; afegir uns pessics de vot estrany per correu; coure a foc lent fins que tots els ingredients estiguen ben lligats; servir a taula. És més: el capitost ha pensat fins i tot en la guarnició; ha decorat el plat amb un empresari búlgar, per tal d’assegurar-se el recolzament del col·lectiu balcànic. (Cal recordar que els immigrants vinguts de països de l’est poden votar a les municipals.)
 
¿I què en diu l’oposició local, de tot açò? És molt optimista. Atesos l’escàndol de les gravacions i l’enuig generalitzat dels veïns, els caps de l’oposició no troben factible que l’actual alcalde revalide la majoria absoluta al consistori local. Citen les enquestes, que pronostiquen un govern d’esquerres. «Les enquestes no són de fiar —avisa un empresari—. En un reialme del nord, anunciaven la victòria del laborisme i ha guanyat per majoria absoluta el partit dels rendistes.» La seua secretària, que revisa l’agenda, es lleva les ulleres. «Sí, però en la província més boreal del reialme ha guanyat per majoria aclaparadora un partit nacionalista dirigit per una dona —objecta. A la nostra contrada també es presenta una coalició nacionalista encapçalada per una dona.» En fi, no hi ha acord sobre el resultat dels imminents comicis. La composició del futur consistori suscita molta controvèrsia.
 
(publicat a Levante-EMV, el 16/05/2015)