dissabte, 2 de maig de 2015

De cabines i naufragis

El resultat de les pròximes eleccions locals es presenta més obert que mai. La raó és clara: els factors que influeixen en els votants, a l’hora d’elegir papereta, han canviat substancialment des dels darrers comicis autonòmics i municipals. La crisi econòmica ha tingut un doble efecte: ha augmentat els índexs de politització ciutadana i ha minvat el recolzament als partits tradicionals, que són percebuts com els principals culpables del daltabaix laboral i social que pateix el país. A nivell autonòmic, totes les enquestes auguren el final del bipartidisme. Açò, ja se sap, és parlar per no callar; la veritable enquesta es realitzarà el dia vint-i-quatre, quan s’òbriguen les urnes i es compten els vots. En qualsevol cas, les incògnites prenen dimensions considerables si parlem del futur que depararan les urnes a Xàtiva. El nostre tauler —expressió que ara està de moda— resulta inextricable. Primerament, haurem de veure com evoluciona, d’ací a la pròxima jornada electoral, l’enorme escàndol que esguita Rus. Si el degoteig diari de notícies incriminatòries no cessa, les expectatives polítiques de l’actual alcalde podrien afonar-se definitivament.

També s’ha de tenir present el número de candidatures que concorreran a les eleccions. La dreta xativina mai no s’hi havia presentat tan fragmentada. La divisió solia ser patrimoni exclusiu de l’esquerra, amb les repercussions negatives que això ocasionava —fórmula d’Hondt pel mig. (Tothom recordarà que l’oposició va traure més vots que el PP als anteriors comicis locals.) Sí, ja sé que formacions com UPyD, Ciutadans, Xactiva e tutti quanti neguen ser de dretes. (El centre de l’espectre polític sembla la cabina dels germans Marx.) Els ciutadans tenim dret, però, a simplificar les coses. ¡Per aclarir-nos, més que res! ¿Tastarà la dreta l’oli de ricí de Víctor d’Hondt, el pròxim dia vint-i-quatre? Qui sap. Darrerament, s’han publicat enquestes amb pronòstics molt dispars. Ciutadans podria atraure vots dels conservadors fastiguejats per la corrupció que rosega el PP. ¿S’esvairà el tradicional pragmatisme de l’elector de dretes, que sempre elegeix l’opció més útil, sense perdre’s en qüestions de matís? Potser sí o potser no. Segons el meu parer, els grups que disputen a Rus l’espai electoral no tenen massa tiró popular.

En uns comicis locals es mira amb molta atenció quina gent inclouen les llistes electorals. El cap de Xactiva difícilment aconseguirà que s’oblide la seua participació en afers i despropòsits diversos —plaça de bous i ciutat de l’esport incloses— durant els vint anys de govern del PP. S’ha de tenir molta barra per a subscriure el manifest d’Iniciativa Cívica pel Centre Històric després d’haver dirigit una regidoria d’urbanisme incapaç de redactar el Pla Especial de Protecció del Centre Històric de Xàtiva. Evidentment, el vaixell de la dreta local corre el risc de naufragar. L’allau de notícies sobre comportaments corruptes, gravacions comprometedores i declaracions sainetesques passarà factura a l’agrupació local del PP. Les dades demoscòpiques indiquen que la indignació general provocada per la crisi, econòmica i institucional, també ha niat a la nostra ciutat. Com més va, més fosc es presenta el futur personal i polític de l’actual alcalde. En privat, fins els més fidels a Rus donen per perduda la seua majoria absoluta.

En canvi, els líders xativins de PSPV, Compromís i EUPV creuen navegar vent en popa; són molt coneguts pel seu treball opositor —Cristina Sunyer, posem per cas, porta anys bregant amb les magarrufes de l’alcalde i els seus acòlits. No s’ha de vendre la pell de l’ós, però, abans d’haver-lo acaçat. Segons les enquestes, els socialistes no remunten el vol. (La desafecció dels ciutadans afecta igualment PSOE i PP, els únics partits que s’han repartit fins ara el poder, i l’agrupació local del PSPV en pateix les conseqüències.) Evidentment, tindrem un govern municipal de coalició. ¿Però de quin signe? ¿D’esquerres o de dretes? ¿Esdevindran àrbitres de la situació els inquilins instal·lats a la cabina dels germans Marx? No sé. Jo preferiria un govern format per gent progressista i valencianista, un ajuntament d’esquerres. Si s’afona el Titànic de la corrupció, amb les cabines de primera classe dins, respiraré alleujat. Però tornem al principi d’aquest text: el resultat de les pròximes eleccions locals es presenta molt obert.
 
(publicat a Levante-EMV, el 02/05/2015)