divendres, 8 de maig de 2015

Més forats que un formatge gruyère

Els ciutadans de la contrada s’assabenten que una diputada de l’oposició ha presentat en fiscalia un material comprometedor per al cap de l’administració provincial. Pel que es veu, ell i un subordinat es dedicaven a cobrar comissions il·legals per l’adjudicació d’obres públiques. El cas és que el subordinat gravava totes les converses amb el seu patró —volia comptar amb una mena d’assegurança per si les coses venien mal dades en el futur. ¿Com han arribat a mans de la senyora diputada aquests enregistraments? Ningú no ho sap de ciència certa, però es poden esbossar algunes hipòtesis. Cobra força aquella que remet a l’exdona de l’espieta. En una bona història de corrupteles no poden faltar faldilles i gravacions subreptícies de converses privades. Tothom sap que les dones despitades, o els seus pares, són un veritable perill per als corruptes. Resultaria que l’esposa de l’autor de les gravacions, molt més jove que ell, estava al corrent dels maneigs de l’home. La xica hauria contat en casa dels seus pares les històries tèrboles en què estava ficat el marit. És possible que el pare de la xica, antic cap de la patronal autòctona, també es dediqués a gravar les xerrades del gendre. ¡Pare i fill polítics units per la mateixa afició als dispositius electrònics! En fi, el matrimoni de la xica naufragà, per les possibles traïcions de l’espòs. En iniciar-se el procés de divorci, es desfermà una batalla campal pel repartiment dels béns. El sogre, encolerit perquè s’havia ultratjat la dignitat de la seua filla, copià el contingut del disc dur de l’ordinador del gendre abans que aquest tragués del domicili conjugal totes les seues pertinences. Passat el temps —la venjança se serveix en plat fred—, pare i filla decidiren la manera de fer més mal al traïdor: lliurarien les gravacions a una diputada de l’oposició. Per la seua banda, aquesta diputada i membres del seu partit, un cop escoltats els enregistraments, van lliurar còpia a la fiscalia. En saber-se investigat, l’espieta ha desaparegut. La gent especula sobre el seu parador: Hispanoamèrica, un pis franc... Aquesta és, per tant, la situació: tenen còpia de les gravacions l’autor, fugit, l’antic sogre de l’escàpol, els membres d’un partit polític, la fiscalia i un jutjat. La causa, declarada secreta, té més forats que un formatge gruyère. ¡Un veritable maldecap per al president de l’administració provincial i altres autoritats autòctones!