divendres, 2 de març de 2012

Cobra molt un professor?

Tot és opinable en aquesta vida. Un professor de secundària pertany al nivell 24 del grup A (subgrup A1). Com que el seu nivell és inferior al d’altres funcionaris del mateix subgrup, les remuneracions dels professors són menors que les percebudes per jutges o inspectors d’hisenda. ¿Quina activitat és més important, impartir docència o impartir justícia? No sé. En qualsevol cas, dilucidar la qüestió portaria a l’eterna discussió de les diferències entre preu i valor. (La tasca d’un jutge està més valorada socialment que la d’un professor, això és evident.) Quin és el sou base d’un professor de recent ingrés en el cos de secundària? 1109 euros bruts. La resta dels seus emoluments, la formen el complement de destí i el complement específic: altres 1175 euros bruts. (Amb la retribució dels funcionaris s’ha seguit una vella estratègia: fragmentar el total en diferents conceptes, alguns dels quals no serveixen de base de cotització per als drets passius.) A pesar de tot, als docents, com a qualsevol treballador, els interessa saber quina quantitat neta cobraran a final de més. Un professor de secundària de recent ingrés no cobrarà més enllà de 1650 euros. ¿És un sou excessiu per a una persona amb grau universitari? Cadascú pot pensar el que vulga. Ja sé que aquesta retribució va augmentant amb l’antiguitat, gràcies als triennis i els sexennis, però la Generalitat ha decidit de no pagar nous sexennis durant els pròxims dos anys i de retallar-los en un 50% a qui ja els cobra. I s’anuncien noves retallades a partir d’abril en el complement específic i les pagues extraordinàries. Aquests retalls, que cal afegir a l’augment de les retencions i l’alça dels tipus de gravamen de l’IRPF, podrien suposar per al professorat amb més anys d’antiguitat una pèrdua de fins al 25% dels seus emoluments. Els mestres de primària encara ho tenen més cru. Supose que tindran almenys dret a protestar, no?

11 comentaris:

Tadeus ha dit...

Jo sóc professor, i funcionari, i evidentment m'agradaria cobrar més, com a tot el món. Almenys cobrar el que cobrava fa tres anys. Però vaja, en l'actual tessitura econòmica només hi ha quatre opcions:

a) cobrar menys
b) cobrar igual i treballar més.
c) cobrar menys i treballar més
d) perdre la feina.

A nosaltres només ens afecta, de moment, l'opció a), que és la més favorable.

¿Cobra molt un professor? En un país com Espanya, diria que sí, a no ser que la davallada arribe a extrems de tipus grec i el nostre sou es quede veritablement mermat. De moment encara no ha passat, i esperem que no passe. En estes circumstàncies sempre hi ha visions alarmistes i catastrofistes, com la d'aquells que diuen que hem perdut ja el 25% del nostre sou. A mi no m'ixen eixos números, almenys de moment. Una tallada del 25%, com ha passat en Grècia, seria una tallada directa de 500 euros al mes.

Però bé, és normal estar preocupats en els temps que corren.

Pel que fa a la diferència de sou entre els diferents funcionaris, en fi, ¿què vol que li diga? ¿Un professor hauria de cobrar igual que un jutge? Evidentment no. Pare's a pensar simplement en les diferències en les oposicions. Conec gent de cossos de secundària que ha aprovat oposicions sense estudiar. En els darrers anys (abans de la crisi) s'han concedit milers i milers de places de primària, de manera que qui no en va obtenir una en aquells temps realment s'ho hauria de mirar. Les regalaven, senzillament. Una plaça per a cada dos opositors. Per no parlar dels interins que, capacitats o no per a la docència, entren en el sistema públic gràcies a qualsevol títol (inclosos els d'universitats privades) i es perpetuen en el sistema fins a jubilar-se. Conec casos que ofenen a qualsevol sensibilitat o inteligència: gent que no serviria ni per a recollir taronges i ahí estan, com a paràsits del sistema. ¿Aquestes coses passen en el terreny judicial? Diria que no.

Toenant a la pregunta: ¿els professors cobren molt? La resposta és: valorant-ho tot en conjunt, i a data de hui, clarament sí. Què passarà demà, ja vorem.

Ximo ha dit...

No entenc per què l’opció A és la més favorable. Jo conec gent que preferiria cobrar igual encara que hagués de treballar més. De tota manera, es tracta d’un dilema infernal. Els seus dos termes porten un parany enverinat: el primera sembla insinuar que no mereixíem el sou que veníem guanyant fins ara; el segon implica prescindir de no menys de sis mil interins que, per tant, se n’aniran al carrer. De tota manera, no cal marejar-se massa. Ens aplicaran l’opció C. La Conselleria està barallant la possibilitat de retallar un 50% el complement específic, a partir d’abril, i les pagues extraordinàries. I no es tracta d’imaginacions meues. La informació arriba de fonts solvents. D’altra banda, la Conselleria ja ha enviat als sindicats la proposta d’augmentar a 21 les hores lectives del professorat de secundària. La informació ha arribat als instituts i està penjada als taulons d’anuncis.

No tergiverse les meues paraules, Tadeus. Jo no he dit que ja s’haja perdut el 25% del salari. Dic que el podríem perdre si s’esdevenen els mals averanys que s’albiren a l’horitzó. Sumats el retall decretat per ZP, els ja anunciats pel PP, els molt probables que s’aplicaran al complement específic i a les pagues extraordinàries, i l’augment de les retencions de l’IRPF, la meua nòmina, per exemple, podria experimentar una minva superior als 600 euros. Ja en parlarem! Vostè diu que, de moment, encara no han passat aquestes coses, i que espera que no passen. Em sume als seus desitjos; no vull semblar una persona alarmista i catastrofista. Evidentment ppodria no passar si el malestar dels possible afectats es fa sentir amb contundència. (D’això, se’n diu medicina preventiva.) I no sé jo si així i tot...

Anònim ha dit...

¿Es más duro el trabajo de un juez que el de un profesor de secundaria? Seguramente no son magnitudes comparables. A los tribunales llegan casos muy diferentes: unos jueces se las tienen que ver con presuntos delincuentes, otros con conflictos civiles o contenciosos administrativos. El profesor de secundaria tiene que bregar con aulas saturadas de adolescentes en edad difícil, que cursan la ESO, o con alumnos de Bachillerato.

Los delincuentes presentan diversos grados de peligrosidad, igual que algunos adolescentes (muy pocos, afortunadamente) y sus padres. Los juzgados están custodiados por la guardia civil; los institutos, no (ni ganas). A menudo, aparecen en los medios de comunicación casos de docentes víctimas de agresiones por parte de los menores o sus padres. (Hablo de agresiones físicas; después están las morales y los daños a los vehículos u otros bienes del profesorado.)

Y llegamos de nuevo a la pregunta del millón. ¿Cobran demasiado los profesores? La respuesta, valorándolo todo en conjunto, claramente no; ganan un sueldo moderadamente ajustado a su formación y a sus funciones. Es relativamente frecuente el caso de docentes en cuyas casas entra sólo su salario y que han de hacer otras actividades (repasos, traducciones, clases particulares) para poder pagar la hipoteca y los estudios universitarios de los hijos.

EROs Ramatxoto ha dit...

La qüestió plantejada: cobra molt un professor? Està clar que està en funció de amb qui i què ho compares. Tadeus només veu 4 possibilitats que són les que resulten quan ja s'ha culpabilitzat i sentenciat al malvat professorat. Però jo és que no puc vore culpable als responsables d'oferir educació i capacitat de pensament a la joventut. ¿Quan val això? ¿Cobra molt un porfessor? Evidentment, no... si ho comparem amb el que ens ha costat, ens costa i ens costarà als ciutadans la Copa America, el premi de Fòrmula 1, l'areoport de Catselló...

Ximo ha dit...

Jo crec, Eros, que en aquest canvi d’impressions s’obliden qüestions de fons. Des de fa uns quants anys, el poder adquisitiu dels salaris ha anat disminuint progressivament, i la distància entre rendes del treball i rendes del capital ha adquirit proporcions abismals. En aquest context, la principal preocupació del “sistema” és convèncer-nos d’una sèrie d'afirmacions presentades com si foren dogmes de fe: hem viscut per damunt de les nostres possibilitats; els assalariats, tant del sector públic com del privat, cobrem massa; la política d’ajusts no té alternativa possible... A base de repetir i, per tant, banalitzar aquesta col·lecció de llocs comuns, s’han aconseguit diferents efectes: la por i el conformisme generalitzats, l’acceptació dels axiomes neoliberals i, sobretot, la baralla entre les diverses faccions d’assalariats. Ja se sap, divideix i venceràs. Comença a ser freqüent que, en comptes de dirigir la vista cap amunt, la fixem en la persona del costat. «Aquest, per què cobra més que jo? Que li baixen el sou!», se sent amb insistència. En altres paraules: comença a ser acceptada amb resignació una igualació a la baixa. Mare meua, fins on arribarem...

EROs Ramatxoto ha dit...

Totalment d'acord, Ximo. Tot açò de les retallades són reajustos d’un sistema en crisi on paguen (amb por i conformisme) justos per pecadors. A la manera Tadeus, jo veig dues possibilitats:

a) Canviar el Sistema.

b) Ficar-li pegats al Sistema.

Malauradament qui paga mana i el poder financer ha ficat en el poder de països democràtics europeus a tecnòcrates, com si en un període de guerra es ficara de president del govern a un general... I no passa res!

El retall de llibertats i drets no és la millor solució per a les persones, sinó per un sistema injust i insolidari que reclama dels sistemes educatius mà d’obra barata i qualificada (carregada de por i conformisme) amb una sèrie habilitats instrumentals somiades pel capital: competències per a ser un treballador adaptable i competitiu, tindre una titulació acadèmica per a saber el lloc que et correspon, saber anglés per a ser un bon emigrant,… El sistema educatiu cada vegada es preocupa més per ensenyar i menys per educar. Cada vegada es dóna més informació i menys coneixement (i de saviesa, ni somiar-la). I no em referisc a la Primària o la Secundària. Em referisc a la Universitat amb l'Espai Europeu d'Educació Superior i la mare que el va parir. Com diu Ximo: Mare meua, fins on arribarem...

Tadeus ha dit...

La pregunta de l'entrada és: "Cobra molt un professor?" La meua resposta és simple: "A DATA DE HUI, sí. ¿Què passarà demà? Ja ho vorem." No sé si em puc explicar amb més claredat.

És evident que cal defensar la tasca dels professors, l'ensenyament públic, la dignitat laboral, etc. La realitat, però indica que un país com Espanya i una comunitat com la valenciana, per les raons que siguen, estan molt a prop de la bancarrota. Jo he posat 4 opcions. La cinquena és la fallida absoluta del sistema. Qui no ho vulga vore és que viu en un món de fantasia.

Ximo ha dit...

S’explica vostè com un llibre obert. Segons el seu parer, els professors cobren massa. El que ja no explica tan bé és la relació lògica entre l’excés de sou dels professors —sempre segons vostè— i la possible fallida de la Comunitat Valenciana. ¿És una relació causa efecte? ¿És l’exageració de sou que cobrem els professors la causa de l’enfonsament econòmic valencià? ¿O és una relació problema solució? ¿Tracta de dir que només els professors, després de fer un acte de contrició per la desmesura de sou percebut injustificadament fins ara, podran salvar el país renunciant, de motu propio, a una part substancial del seu salari?

Tadeus ha dit...

Sr. Ximo, a vore. Torne a escriure la frase, i diga'm on veu la paraula "massa":

"Cobra molt un professor?" La meua resposta és simple: "A DATA DE HUI, sí. ¿Què passarà demà? Ja ho vorem."

La paraula "molt" no és mateix que "massa", ¿no?

Per altra banda, a València hi ha dos problemes: un, de base profundament immoral, producte dels governants del PP, i un altre, de grandària nacional i internacional, que és el que en realitat ens acabarà fotent, perquè molt més profund i considerable. Veig del tot impossible que el nostre sou puga queda intacte en aquestes coordenades. El nostre sou i el de tothom. Amb una diferència: per a molta gent el problema serà, i és, molt més greu: no tenir treball.

Ximo ha dit...

Em tranquil·litza vostè amb la seua matisació. Quant a la impossibilitat que el nostre sou puga quedar intacte, és evident que “ja no està intacte”. La qüestió és saber quant més ens el tocaran i si farem alguna cosa per tractar d’impedir-ho o, almenys, de suavitzar l’escomesa.

Pel que fa a les persones sense treball, no hauríem de caure al parany de sentir mala consciència. Els qui conservem el treball només podem aspirar, com a molt, a engrossir les dotacions per a l’assegurança de l’atur (cosa a la qual jo no em negue en redó; es podria negociar el destí de les nostres reduccions de sou). Els funcionaris com vostè o jo ni donem ni llevem feina. Això sí, amb l’augment d’hores lectives que s’anuncia, uns quants interins se n’aniran al carrer.

Anònim ha dit...

¿Quina activitat és més important, impartir docència o impartir justícia? No sé. En qualsevol cas, dilucidar la qüestió portaria a l’eterna discussió de les diferències entre preu i valor. (La tasca d’un jutge està més valorada socialment que la d’un professor, això és evident.) Quin és el sou base d’un jutge de recent ingrés en el cos? 1497'80 euros bruts. La resta dels seus emoluments, la formen el complement de destí i el complement específic: altres 1874 euros bruts. (Amb la retribució dels funcionaris s’ha seguit una vella estratègia: fragmentar el total en diferents conceptes, alguns dels quals no serveixen de base de cotització per als drets passius.)