divendres, 23 de març de 2012

Només protesten quan els toquen el salari

Dir que els professors només protesten quan els toquen el salari és altra fal·làcia que es repeteix últimament amb molta freqüència. Caldria recordar la manifestació multitudinària del 2008 a València, la vaga d’abril de 2009 i les manifestacions i concentracions del mateix any a diferents ciutats valencianes. Si es repassen els punts reivindicatius d’aquelles mobilitzacions, hom no trobarà cap ni un que faça referència a qüestions salarials. És cert que un percentatge indeterminat d’ensenyants i funcionaris d’altres cossos mai no s’havia mobilitzat en contra de res —tampoc en contra dels retalls salarials. En alguna ocasió he citat la frase d’un amic meu: «La Generalitat encara té marge; alguns col·legues nostres protesten molt en els despatxos, però són incapaços de secundar una manifestació o una vaga. El dia que aquests col·legues isquen al carrer amb les forques, a protestar per un nou retall, haurem arribat al nivell salarial que ens pertoca.» Sembla que aqueix dia ja ha arribat. I clar, resulta temptador tallar tothom pel mateix patró: gent que sempre s’ha mostrat combativa i gent que trau el cap per primera vegada en una manifestació. Que cadascú carregue amb el seu mort. La veritat és que alguns ja protestàvem per les mesures il·legals i estrambòtiques que prenia el conseller Font de Mora i protestem ara per les retallades salarials. Jo no trobe incoherent o insolidari defendre el poder adquisitiu del salari. Perdre una quarta part dels havers no és cap broma. I portem camí de perdre-la. Jo hi renunciaria de grat si s’aplicaren els mateixos criteris d’ajust a tots els nivells (inclosos elspolítics) de l’administració. ¡Un esforç de solidaritat, com els agrada dir als nostres governants! I és que retallar el sou als empleats públics no és el pitjor. La Generalitat vol augmentar la càrrega horària dels funcionaris de carrera per a poder acomiadar uns quants milers d’interins (vora sis mil en l’ensenyament secundari públic). Cal recordar que aquests treballadors interins no tenen assegurades ni la feina indefinida ni la immobilitat geogràfica.

2 comentaris:

Tadeus ha dit...

Estimat Ximo, ha fet vosté un resum exacte i realista de la sitruació actual pel que fa al funcionariat i als cossos docents. Un article per a enmarcar.

Molt bona la reflexió del seu amic: efectivament, ens estem aproximant de manera lenta però inflexible al nivell crític pel que fa a condicions laborals i despeses educatives.

Ximo ha dit...

Gràcies, Tadeus. M'alegre que li haja agradat la reflexió.