dimarts, 1 de març de 2011

Clavant-se en jardins

Amb el xàfec que li està caient al damunt, sembla mentida que el PSOE encara tinga ganes de clavar-se en jardins. Ara mateix, posem per cas, s’acaba d’enfangar a l’assumpte de la reducció de velocitat en autopistes i autovies. La reacció de la dreta no s’ha fet esperar, però la militància socialista, clar, no s’atreveix a badar boca, perquè la mesura l’ha decretada un govern dels seus. En realitat, les reaccions de la dreta —entre anarquistes i esperpèntiques— ens posen les coses molt difícils als discrepants d’esquerres. Recordem, sense anar massa lluny, aquelles declaracions d’Aznar: No me gusta que me digan que no puedo beber vino ni ir a tanta velocidad. O aquestes més recents d’Esteban González Pons: Reducir la velocidad a 110 km es una medida soviética. Després de declaracions com aquestes, quin valent gosa manifestar-se en contra de les mesures del govern? Qui ho faça corre el risc de ser equiparat als dos personatges. Doncs bé, jo estic radicalment en contra de la reducció de velocitat i de les raons adduïdes per a justificar-la.



Els portantveus governamentals diuen que Espanya no es pot permetre l’enorme despesa que suposa la factura del petroli. Caldrà recordar, però, que aqueixa despesa la paguem els particulars. Jo, per exemple, utilitze el cotxe diàriament per a desplaçar-me al treball. No tinc altra alternativa; els horaris dels trens de rodalia no quadren amb la meua jornada laboral. (Per cert: cada vegada que òmplic el dipòsit, Hisenda s’enduu, en concepte de taxes i impostos, el 50% dels diners que pague per un combustible que no està —tinc entès— subvencionat.) La reducció de velocitat no em va a suposar cap estalvi; tinc comprovat —el tacògraf m’ho assenyala— que el consum mitjà del meu vehicle, si circule per l’autovia sense depassar l’actual velocitat límit, no supera el 4,75% (en canvi, quan prem l’accelerador, entra en funcionament el turbocompressor i llavors el consum es dispara al 7 o el 8%). S’ha de tenir present que el consum de combustible d’un vehicle no depèn únicament de la velocitat; influeixen altres factors com la seua aerodinàmica, l’estat dels pneumàtics, les característiques de la calçada, el disseny del motor, el parell de forces, les revolucions, la manera de conduir...

La reducció de velocitat implicarà, això sí, que em coste més d’arribar al meu destí. Tenim ací, per tant, una d’aquelles contradiccions difícils d’explicar, sobretot quan venen d’un govern d’esquerres: es fan unes inversions multimilionàries en trens que són capaços de volar a 300 quilòmetres per hora i, paral·lelament, es limita la velocitat als automòbils que utilitzen trams de vies interurbanes amb tres carrils de circulació, oblidant que les transita molta gent que no pot pagar el bitllet de l’AVE. En altres països europeus està permès de circular per autovia a 130 quilòmetres per hora (en Alemanya, hi ha trams sense límit de velocitat). I és que la veritable batalla s’hauria de plantejar a les vies urbanes (dies enrere, els noticiaris informaven de l’enorme contaminació atmosfèrica que hi havia suspesa sobre Madrid, Barcelona, València...). Conclusió: tal com explica Toni Cucarella al seu blog, la darrera mesura del govern té tot l’aspecte de perseguir únicament l’augment de recaptació per multes. Ja dic: el govern socialista es clava en cada fangar...

3 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

El tema de l'AVE és definitiu. Quina cagada, senyor meu. Tot és molt ridícul, conseqüències d'un país de nous rics. Quina pena.

Clidice ha dit...

Descrius exactament la sensació que tenim els d'esquerres amb els governs "d'esquerres" que ens manen. Segurament perquè d'esquerres només en tenen l'etiqueta i, com diu en Xavier, país de rics amb butxaca de pobres. Vaja, polls ressucitats.

Ximo ha dit...

Sí, Xavi. Els nous rics, en AVE a 250 o 260 per hora; els currants, per autovia a 110.

Efectivament, Clidice. Sovint, fa la sensació que això d’obrero siga només una etiqueta.