Pôs, mante, ací estem, donant-li al palique tot lo san dia, i fartes de les filles de San’ Vicent de Paül, que són totes unes males pècores. No n’hi ha secret que se mos ascape. Com? Que si mos obliguen a resar el rosari? Totes les vesprães! I el dûmenge, a sentir missa, com està manat. Perô este dia l’aprofitem tamé pâ fer âtres coses, com ixir a passejar. Lo de Tonet i Merceditas? Heu sabia tot lo món, menos sor Virtudes, l’encarregâ de planta. Sí, els dos són viudos. Enseguida que es van vôrer, campanetes i música celestial. Ès fills respectius no aĉeptãen la situació, no volien sentir-ne ni parlar. Perô Tonet i Merceditas, a la seua. Que com ha quedat la cosa? Estan fora d'əi-Xàtiva. Van aprofitar el passeig del dûmenge pâ’scapase. Noo! Vullc dir que, en l’excusa d’ixir a passejar un ratet per əi-Xàtiva, pôs ja no van tornar ací. Se’n van anar a l’astació d’autobusos. Bonica es va posar sor Virtudes! És una monja aixina, de poca estatura, perô té un gènit cagat! Va əs-començar a cridar com una loca: Ya estoy harta de todos los abuelos y sus secretos! Andespués, va vindre sor Àngela, que és més dolceta: «No tinguəu por de dimos qônsevol dato que mos ajude a trobar-los.» Encâ que to' lo món heu sap, dingú va dir res. Hui, li ha arribat una foto a l’Emilieta; sembla que el Tonet i la Merceditas estan a Benidorm. Enveja? No gens! Jo ja no’stic pâ d’ixos trots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada