La presència dels parlars valencians en eixe racó de Múrcia és una raresa, però potser no ho és tant si tenim en compte que en territoris fronterers se solen dona este tipus de fenòmenes. I no només en les fronteres lingüístiques. Hi ha per exemple un poble en Sevilla on encara es parla valencià; ara mateix no m'enrecorde del nom, però en qualsevol cas es tracta d'un fenòmen relativament recent, degut a l'emigració de valencians cap a llocs on es produiex arròs, cosa que també es va produir, com sabem, en Terres de l'Ebre, on hi ha una notable presència de descendents de valencians arrossers.
El valencià del Carxe es remonta als segles XVIII i XIX, amb la repoblació d'aquell territori (llavors semi-abandonat) per gent valenciano-parlant. ¿S'enrecorda de les jornades d'onomàstica a les quals vam acudir a Xàtiva vosté i jo l'any passat? En un dels volums que ens van repartir ("Actes de la II Jornada d'Onomàstica, Oriola 2007") hi ha un interessant article en el que es parla sobre la qüestió, escrit per Ester Limorti. Li'l recomane.
2 comentaris:
La presència dels parlars valencians en eixe racó de Múrcia és una raresa, però potser no ho és tant si tenim en compte que en territoris fronterers se solen dona este tipus de fenòmenes. I no només en les fronteres lingüístiques. Hi ha per exemple un poble en Sevilla on encara es parla valencià; ara mateix no m'enrecorde del nom, però en qualsevol cas es tracta d'un fenòmen relativament recent, degut a l'emigració de valencians cap a llocs on es produiex arròs, cosa que també es va produir, com sabem, en Terres de l'Ebre, on hi ha una notable presència de descendents de valencians arrossers.
El valencià del Carxe es remonta als segles XVIII i XIX, amb la repoblació d'aquell territori (llavors semi-abandonat) per gent valenciano-parlant. ¿S'enrecorda de les jornades d'onomàstica a les quals vam acudir a Xàtiva vosté i jo l'any passat? En un dels volums que ens van repartir ("Actes de la II Jornada d'Onomàstica, Oriola 2007") hi ha un interessant article en el que es parla sobre la qüestió, escrit per Ester Limorti. Li'l recomane.
Molt interessant la seua aportació. I sí, recorde les jornades d'onomàstica i els materials que ens van regalar. He llegit l'article que esmenta.
Publica un comentari a l'entrada