“Hen parties” a Glasgow

Arribàrem a Glasgow pel capvespre, però encara lluïa un sol esplendorós (a terres d’Escòcia, el crepuscle s’allarga, durant l’estiu, fins a molt tard). Era dissabte. El xofer ens obsequià amb una panoràmica. Poguérem veure, per tant, des de les finestres de l’autobús, els elements més emblemàtics de la ciutat: la Royal Infirmary (un dels hospitals en ús més antics d’Europa), la catedral, les City Chambers (ajuntament de la ciutat), West George Street i Saint Vincent Street, Central Station, el riu Clyde, el pont de Calatrava, l’“Armadillo” de Norman Foster (al Scottish Exhibition and Conference Centre)... Finalment, recalarem a l’hotel, situat a Pitt Street, ben a prop de la Glasgow School of Art. Després de sopar, volguérem fer un tomb per la ciutat. Mentre queia la nit, enfilarem per Sauchiehall Street i Buchanan Street.

Els carrers eren plens de dones (les hi havia de totes les edats, però sovintejaven les colles de joves o d’adolescents en edat d’anar encara a l’institut) vestides de forma un tant estrafolària: bandes de color rosa, minifaldilles increïbles, sabates de taló afilat, diademes... Proliferaven sobretot al primer tram del carrer Sauchiehall. Ens vam assabentar que celebraven les hen parties, comiats de solteres (literalment, festes de gallines). Durant la panoràmica, ja havíem vist, a les alçades de Jamaica Street, un xicot abillat només amb un bikini minúscul.

Pel que sembla, gent dels pobles de la rodalia acudeix a Glasgow (l’anonimat de la gran ciutat permet dosis majors de desinhibició) per a fer els comiats de solters durant una època de l’any, l’estiu, en què se celebren molts matrimonis (com a tot arreu). Les vies de la ciutat estaven plenes d’ambient festiu. A l’entrada de les discoteques, pubs i sales de festa, hi havia una gentada. Ja ens ho havien advertit; Glasgow, ciutat obrera i desimbolta, no té res a veure amb la circumspecta Edimburg. En realitat, l’ambient bulliciós de Glasgow no sembla britànic; pareix més aviat mediterrani.