dilluns, 10 d’agost de 2009

Per terres d'Osca; el Sant Grial

Catedral de Jaca

Segons la llegenda, el Sant Grial (el calze de l'Últim Sopar de Crist) romangué al monestir de Sant Joan de la Penya de 1071 a 1399, després d’haver passat per altres indrets. La idea d’atraure els peregrins a Sant Jaume de Galícia, que passaven pel veí camí de Jaca, aconsellà d’emplaçar la relíquia al monestir. En 1399, el rei Martí I s’endugué el vas sagrat al palau de l’Aljafería de Saragossa, on es conservà més de vint anys, llevat d’una breu estada a Barcelona acompanyant el rei. Posteriorment, el vas de calcedònia (pedra semipreciosa) de 7 cm d’alçada i 9,5 de diàmetre (al qual s’afegí més tard un peu amb anses) es traslladà a València. Diferents científics espanyols creuen que data del canvi d’era (del segle I). Ara bé, tot i ser identificada com el possible Grial, la peça no procediria de Jerusalem, sinó d’un taller de Antioquia. Bé que mai no s’ha emès una declaració oficial, l’Església recolza l’autenticitat de la relíquia; dos papes (Joan Pau II i Benet XVI) usaren aquest calze, durant sengles viatges a València, per a celebrar misses multitudinàries.


Vistes d'Alquézar i el claustre de la seua col·legiata, de Santa Cruz de la Serós, petita vila amb dues magnífiques esglésies romàniques, i del monestir de Sant Joan de la Penya

D’acord amb el cànon de la missa romana, els papes, durant la consagració del vi, prenien un calze i pronunciaven aquestes paraules: «Et accipiens hunc praeclarum calicem in sanctas ac venerabiles manus suas…» (I prenent aquest preciós calze en les seues santes i venerables mans …). El fet que digueren “prenent aquest calze”, en comptes de “prenent un calze”, podria indicar, com assenyalen alguns estudiosos, que el vas utilitzat a Roma pels papes era el mateix que havia utilitzat Jesús. Cap pista indica, però, com hi hauria arribat: generalment, se suposa que el Grial, guardat a Jerusalem, fou utilitzat pels apòstols. Després, Sant Pere —o potser Sant Marc— l’hauria passat a Antioquia i, més tard, a Roma, on fou usat per vint-i-tres papes, fins a Sixt II. Durant el regnat de l’emperador Valerià, Sixt II (papa grec que exercí el pontificat només un any, de 257 a 258), esglaiat per la persecució romana, hauria enviat el tresor de l'Església (relíquies, objectes preciosos i peces de plata), dos dies abans de ser martiritzat, al jove diaca Sant Llorenç, natural d’Osca. Llorenç, també sotmès a martiri, encara tingué temps d'expedir el calze, abans de morir, als parents de la seua vila natal, a prop d’Osca, amb una carta autògrafa.

Palau de l'Aljaferia

Un fresc del segle XIII, pintat a la basílica de Sant Llorenç Extramurs de Roma, representava l’enviament del Sant Calze a través d’un legionari hispà (d’aquest fresc, destruït el juliol de 1943, durant un bombardeig aliat, només queden fotos de mala qualitat). El Grial fou amagat, doncs, a les muntanyes aragoneses. Diferents llocs d’aquestes terres marcarien, segons la llegenda, la ruta del Sant Calze: la cova de Yesa, San Pedro de Siresa, San Adrián de Sásabe, San Pedro de la Sede Real de Bailo, la catedral de Jaca i, cap a 1071, el monestir de San Joan de la Penya, on romangué fins al 1399, any en què el rei Martí I s’endugué el vas sagrat al palau de l’Aljafería de Saragossa. L’any 1424, el Calze s’hauria traslladat al palau reial de València per ordes d’Alfons el Magnànim, que agraïa així l’ajuda del regne de València a les seues lluites mediterrànies. En 1437, la sagrada relíquia fou "donada" al capítol catedralici en canvi de 40.000 ducats —una veritable fortuna per a l’època—. Des de llavors, s’ha guardat a la seu metropolitana de València, amb les petites excepcions de les guerres (la Guerra del Francés i la Guerra Civil) i les dues visites de tornada a Sant Joan de la Penya els anys 1959 i 1994.



No hi ha unanimitat, però, al voltant del Grial. Diversos calzes, a més del de València, reclamen de ser considerats l’autèntica copa de l’Últim Sopar de Crist: el calze d’Antioquia de la Cloisters Collection, del Metropolitan Museum de Nueva York, que segons alguns podria ser l’armadura que protegia el calze vertader; la Sacra Catina de Gènova, que fou portada a Itàlia després de la primera croada (un plat hexagonal verd que es creia de maragda, tot i ser d’un cristall verd egipci); el vas de Nanteos trobat a Glastonbury, al nord de Gales, que podria haver donat origen a la llegenda artúrica; el calze d’Ardagh trobat a Irlanda, que es conserva al Museu Nacional de Dublín; el calder de Gundestrup que es troba al Museu Nacional de Dinamarca, datat als segles II o I aC; la copa de Hawstone Park, propietat privada (que, segons algun estudiós, fou duta a Anglaterra després del saqueig visigot de Roma)... En definitiva, el Grial, com els fragments del Lignum Crucis escampats per tota la cristiandat o el Sant Sudari de Torí, inflamen la imaginació i serveixen d’inspiració per a una extensíssima producció literària.