dijous, 27 de setembre de 2007

Puntcom (primera part)

--
Com que el número fix d'Eiximona figura a la guia telefònica (és molt fàcil d'accedir-hi), Rocabuix sospita que ha estat introduït en un mailing, manejat per l'empresa que li fa la publicitat a ja.com. S'imagina que tal empresa deu radicar en algun país sud-americà (a la República Argentina, al Paraguai...), per l'accent de les persones que (i ací està el moll de la qüestió) truquen a casa seua de forma abusiva. Segons els seus càlculs, durant el darrers quatre mesos, Eiximona i ell han rebut catorze, setze o divuit trucades de ja.com. La primera vegada, Rocabuix prengué en consideració les ofertes que se li brindaven i, després d'estudiar-les, les va rebutjar. De res no serví, però, aquest rebuig. Continuaren rebent, cada setmana, una trucada ritual de ja.com (una estratègia de marketing, suposa). Les seues "picades" són inconfusibles, perquè sempre s'anuncien a través d'una veu amb accent hispanoamericà. En certa ocasió, com Rocabuix es negava a atendre el requeriment setmanal, l'interlocutor, abans de penjar, li va amollar: "Está bien, pies calientes" –un insult austral, segons Eiximona–. L'aclaparament de la parella, per la insistència de les trucades, és de tal magnitud, que Rocabuix vol prendre alguna determinació (traure bandera blanca i rendir-se, per exemple). No troba, però, la forma de comunicar-se amb el cap suprem enemic, per a oferir-li l’armistici.