Aquests dies, es parla molt de l’afer Imaz. Curiosament, els qui més en parlen són els defensors del bloc integrador i constitucionalista, és a dir, els nacionalistes espanyols. I clar, a mi em sembla francament sospitosa aquesta unanimitat dels partidaris de l’espanyolisme a ultrança (Mariano Rajoy inclòs) a l’hora de lloar la figura i la trajectòria política de Josu Jon Imaz. Si tota la gent que desitja una Espanya madrastra s’estima tant el polític de l’EAJ-PNB, serà cosa d’estudiar detingudament els arguments dels seus detractors. Deuen tenir bones raons per a defensar canvis a la presidència de l’Euzkadi Buru Batzar (EBB). El polític guipuscoà ha estat un ferm partidari de l’entente cordiale amb el govern central. L’Estatut de Catalunya, però, ha mostrat quins són els límits de l’estratègia del guant de seda (segons la dita, l’enemic s’ha de tractar amb guant de seda); generalment, és interpretada com a símptoma de por o debilitat. Per tant, molts sectors del nacionalisme democràtic basc podrien pensar, amb raó, que s’han de marcar distàncies amb un Rodríguez Zapatero que, al cas de Catalunya, ha actuat com un jugador de cartes trampós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada