L'activitat urbanística de Xàtiva havia comptat, fins ara, amb un actor important, l'empresa Llanera. Aquesta empresa encarnava els aspectes més tèrbols del model de desenvolupament de la ciutat, amb acusacions freqüents (desmentides pels seus gestors) de connivència amb el poder polític. Els grans objectius de la immobiliària partien d'una creença errònia: que les urbanitzacions d'alt nivell, amb colònies d'adossats i camps de golf inclosos (resorts, utilitzant la seua terminologia) tindrien una demanda il·limitada de clients estrangers (avis anglesos sobretot). Els seus directius creien també que la tolerància de les administracions públiques en matèria urbanística anava per a llarg. Aquestes perspectives eren molt exagerades; recolzaven, en bona mesura, sobre meres suposicions i sobre factors difícils de controlar (el triomf dels socialistes a les darreres eleccions legislatives, per exemple, desbaratà els plans de l'empresa a nivell estatal). Fiant-se d'aquelles suposicions, però, els amos de Llanera havien demanat préstecs a diverses entitats creditores (Bancaixa, CAM, Banc de València, Lehman Brothers), per tal d'adquirir grans quantitats de sòl rústic susceptible de ser urbanitzat: li adquiriren a Paco Roig, per exemple, els terrenys del Brosquil, situats a la ribera sud de la desembocadura del Xúquer (al terme de Cullera), en què estava previst d'edificar 4.000 habitatges junt a un camp de golf; adquiriren també els terrenys de Catarroja on hi havia projectada la urbanització "Nou Mil·leni", amb 12.000 habitatges; es feren amb el sòl de Riba-roja en què s'alçava l'empresa REVA (Regadius i Energia de València)... A l'hora de la veritat, però, Llanera ha tingut problemes per a desenvolupar almenys quatre milions de metres quadrats del sòl adquirit, part d'ell hipotecat (les causes d'aquests problemes s'han de buscar als diferents episodis protagonitzats darrerament pel sector immobiliari: crisi hipotecària, pressions de la Unió Europea sobre les irregularitats urbanístiques de la Generalitat, contracció de la demanda, desacceleració dels preus). Al deute generat per l'aturada dels plans previstos (corresponent als interessos i a l'amortització dels capitals vençuts), s'han de sumar les despeses salarials (per a una plantilla de vora 800 empleats) i les publicitàries, fins ara molt elevades. L'empresa dels germans Gallego es troba, per tant, en una situació crítica: ha d'afrontar un deute de 748 milions d'euros. Com que les entitats creditores no semblen disposades a renegociar ni una part del deute (perquè ja ho han fet en diverses ocasions), Llanera sembla abocada a la suspensió de pagaments o a la fallida (molts directius estan abandonant l'empresa i s'anuncien acomiadaments immediats). Amb Llanera, es desinfla la bombolla d'un model urbanístic que, a més d'exhaurir un bé valuós i escàs, el sòl, estava provocant múltiples problemes ambientals i socials: destrucció del patrimoni cultural i paisatgístic, encariment de l'habitatge... Part del mal ja està fet. L'alcalde i el partit que governen la ciutat farien bé, però, de prendre'n bona nota i actuar en conseqüència, variant el rumb de les seues polítiques urbanístiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada