dijous, 28 de juny de 2007

La unitat dels nacionalistes

La contesa electoral recentment celebrada ha propiciat el segon pacte entre Bloc i Esquerra Unida des de l’adveniment de l’autonomia, amb el resultat de tots conegut. Naturalment, era precís signar aquest pacte; altrament, ni Esquerra ni el Bloc hagueren tingut presència a les Corts Valencianes (Esquerra Unida hauria estat la nova víctima de la barrera del 5%). Però els resultats electorals han quedat molt lluny de la suma aritmètica dels vots obtinguts per uns i altres a les anteriors eleccions. El Bloc Nacionalista hauria d’analitzar, per tant, la seua política d’aliances. És possible que l’actitud prepotent d’Esquerra, l’absència de liderat i la pèssima campanya electoral de la coalició hagen desmobilitzat l’electorat nacionalista. També s’hauria de prendre en consideració que en política dos i dos no solen sumar quatre. Sovint oblidem que el nucli dur d’Esquerra Unida està format pel PC. Ni els votants comunistes confien en el Bloc ni el votants nacionalistes confien en Esquerra. Això ja va quedar de manifest a Xàtiva fa uns anys, a les terceres eleccions municipals. I, per si no estava prou clar, les darreres eleccions han mostrat que el Bloc és capaç de duplicar els vots en solitari mentre l’Esquerra Unida s’afona. Naturalment, aquest bon resultat dels nacionalistes no ha servit de res, perquè el Partit Popular ha revalidat la majoria absoluta.

Durant molt de temps, el lema “El País Valencià serà d’esquerres o no serà” fou acatat com un dogma per molts nacionalistes. Ara, però, sabem que aquella afirmació no era massa encertada. Ser nacionalista significa lluitar perquè els drets nacionals propis siguen reconeguts i acceptats. Tanmateix, les enquestes i els resultats electorals obtinguts pels diferents partits nacionalistes des del 1977 demostren que només una part mínima dels valencians senten violentats els seus drets nacionals. L’espai electoral del valencianisme polític és, per tant, residual. Evidentment, cal eixamplar-lo. Si volem tenir èxit a l’empresa, haurem d’aprendre, però, algunes lliçons de la nostra història més immediata: haurem de convenir, per exemple, que en aquest espai no cap més d’una força política (si el pastís és ínfim i pretenem repartir-nos-el entre molts, sortirem a galtades); haurem de recolzar electoralment el partit millor situat, que en aquests moments és el Bloc Nacionalista (segons les dades, la tercera força municipal del País). Naturalment, l’Esquerra Republicana ens pot prendre el cor, per republicana i per bufona. Però una ment sensata comprèn que els amors platònics no porten enlloc. Quina conseqüència pràctica han tingut a Xàtiva els tres-cents vots trets per Esquerra Republicana a les darreres eleccions? Fotre un possible regidor a Esquerra Unida o al Bloc!