Als membres del Bloc se’ls penja sovint d’ésser de dretes. Deixant de banda episodis aïllats que solen tenir el càstig electoral corresponent, jo no conec en aquests moments militants del Bloc que siguen de dretes. Com que les acusacions són, però, recurrents, caldrà analitzar les bases en què recolzen. D’una banda, està el sectarisme propi de l’esquerra: els seus militants solen reclamar-se més socialistes i més d’esquerres que ningú. D’altra banda, hi ha la composició sociològica dels membres i simpatitzants del Bloc: se’ls titlla de petits burgesos i de coses pitjors perquè sovintegen entre ells els joves de classe mitjana acomodada, els professionals lliberals, els docents, gent del món de la cultura (tots aquests grups són, en realitat, el principal suport de l’esquerra; avui, molta “classe obrera” tradicional vota a la dreta més reaccionària). Els propagadors d’aquestes butllofes amaguen que s’ha d’abraçar un ventall ample d’opcions polítiques, si es vol eixamplar la base social del nacionalisme progressista. La tesi segons la qual s’han d’anteposar els interessos de classe a l’objectiu del redreçament nacional s’ha demostrat fins ara poc viable; els seus defensors obliden que les aspiracions nacionalistes són transitòries i transversals (un cop aconseguides, ja no tindrien raó d’ésser). En definitiva, l’únic tret distintiu que justifica l’existència del Bloc és la reivindicació nacional. Fora d’això, no hi ha cap element que el distingisca massa d’altres opcions progressistes; es presenta a les eleccions amb el mateix programa que fan servir els partits d’esquerres. Podríem assajar, per tant, un entimema: el programa socialdemòcrata és de dretes; com que els socialistes defensen un programa com aquest, els socialistes són de dretes (o, variant les premisses: qui es relaciona amb CIU és de dretes; com que els socialistes pactaren una vegada amb CIU, els socialistes són de dretes). Oi que és bonic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada