Vistos els resultats de les darreres eleccions, la primera qüestió que hauria d'aclarir l'esquerra és si els ciutadans de Xàtiva (i, per extensió, els de tot el País) estan a favor del canvi. Una enquesta feta el 15 de maig per encàrrec d'un mitjà de comunicació detectava que el 46% dels valencians volia canvis polítics (enfront d'un 45% que no els volia i un 9% d'indiferents). Només, però, el 29% desitjava que guanyés les eleccions el PSPV-PSOE. Aquestes dades demostren que els partidaris del canvi, un percentatge important de l'electorat, no confiaven que el PSPV pogués protagonitzar-lo. Sense donar un valor absolut al sondeig, els seus resultats ja movien a reflexió dies abans de la jornada electoral. Sembla que el substrat social del País, enlluernat pel benestar material, per la cultura del consum, pel vedell d'or en definitiva, no percep la urgència de canviar res. I encara més, una part important dels electors que voldrien cares noves a les institucions no confia en els socialistes. Aquestes primeres conclusions provisionals obliguen a fer-se moltes preguntes. Per exemple, està la gent encantada amb la política urbanística del Partit Popular? Probablement sí (hom conta l'anècdota següent: en un poble de la Plana Baixa, els convidats als àpats de noces, després de cridar ritualment "Visca els nuvis!", aixequen un "Visca el PAI!" eixordador). Si l'esquerra no vol, doncs, acudir a pròximes eleccions locals amb lemes com "Más de lo mismo!" o "Som capaços de fer-ho més i millor que la caverna", haurà de ser més creativa a l'hora de redactar els seus programes electorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada