Alguns partits han esdevingut, des de fa temps, màquines electorals perfectament engreixades. Vegem sinó les notícies que han anat esquitxant la precampanya i la campanya electoral. Realment, impressiona el repertori de tripijocs que s'utilitzen en vespres d'eleccions. Primer està el tema del padró. Uns mesos abans de la jornada electoral, comença a créixer el nombre d'empadronats a pobles, viles i llogarets: cinc persones desconegudes a casa de l'alcalde, vuit en una casa de camp abandonada, deu en un baix comercial en estat de ruïna... L'alcalde de Castelló o l'alcaldessa de València poden prescindir tranquil·lament de dues-centes ànimes, però dos-cents nous votants en una vila de vuit-cents (ni més ni menys que el 20% per cent del cens electoral) poden capgirar la situació política ("Para girar la tortada. Todo el mundo quiere lo bueno!", féu una regidora d'Argelita davant els micròfons de la Cadena SER). I si hi ha a mà immigrants procedents de la Unió Europea, la cosa és encara més senzilla (ja no caldrà anar a buscar jubilats al cap i casal).
Després està l'assumpte de les col·locacions. Un alcalde, un diputat provincial o el propi president de la institució provincial poden arreplegar un bon grapat de vots col·locant parents, amics i coneguts a la brigada municipal, a l'empresa Aguas de Valencia, a les brigades forestals... Per cada lloc de treball poden aconseguir tres, quatre, cinc vots (de l'interessat o interessada, del consort, dels fills, dels pares, de la promesa...). Una ganga! I a més a més, es contribueix a minorar l'atur! El dia d'eleccions, quan estan a punt de tancar-se els col·legis electorals, els apoderats, després de comprovar taula per taula qui falta per votar, recorren tots els racons del poble, truquen a les portes dels possibles abstencionistes i fan: "Només et queda una hora per anar a votar. Recorda que el alcalde va col·locar el teu fill a la brigada. Si guanyen els altres, es quedarà sense feina". Quan els resultats es preveuen molt ajustats, frases com aquestes, dites al moment oportú, poden reportar el triomf a l'ajuntament i (qui sap) a la pròpia diputació provincial.
Tenim també el vot per correu. Fa l'efecte que tota la plantilla d'algunes fàbriques haja de marxar de viatge el dia d'eleccions, perquè tots els treballadors voten per correu. La realitat és que qualsevol empresari pot traure una pila d'impresos de l'Oficina de Correus i aconsellar als empleats de la seua fàbrica que prenguen el sobre tancat, amb la papereta dins, i no facen preguntes (si volen conservar l'estabilitat al lloc de treball, naturalment). Els partidaris del vot per correu senten veritable predilecció pels vells dels asils (sobretot si estan atesos per mongetes, excel·lents col·laboradores a l'hora de captar vots per al partit que toca). Vist des del punt de vista dels avis o dels malalts amb problemes de mobilitat, caldria celebrar eleccions tots els dies. Hauríeu de veure amb quin entusiasme els van a buscar, amb quina dolçor els lliuren el sobre de votació (tancat i amb la papereta dins, perquè no s'hagen de preocupar de res), amb quina amabilitat els acompanyen al col·legi electoral, en cadira de rodes, en llitera o al be, tant s'hi val. Veritablement, commou que tanta gent desinteressada es preocupe pel sufragi de les persones velles o impedides.
El col·lectiu d'emigrants, residual al País Valencià, però molt important a comunitats autònomes com Galícia o les Illes Canàries, també atrau l'atenció dels pescadors del vot. El número de paperetes capturades en aigües de la República Argentina o de Veneçuela arriba a superar el de calamars pescats enfront de les costes de Namíbia. I les xarxes clientelars no descansen. Ara, han descobert a Melilla un nou sistema per a reblir el celler electoral. Consisteix a repartir bons de cinquanta euros a canvi de vots. Aquests vots es bescanvien sobretot als menjadors de les institucions de caritat i als bancs dels parcs públics. No, no es tracta de comprar-los (que ningú no pense mal). Es tracta de practicar la caritat cristiana i de pal·liar l'abstenció (la pràctica beneficia, per tant, a parts proporcionals, la dreta i l'esquerra). Es tracta, en definitiva, de "perfeccionar" la democràcia i d'anar acostant-nos, cada vegada més, al funcionament electoral de regions europees més experimentades, com ara Sicília o Calàbria. Hauríem d'estar, per tant, eternament agraïts als difusors dels mecanismes descrits, per llur contribució, immensa, a la consolidació d'una democràcia jove com la nostra.
Després està l'assumpte de les col·locacions. Un alcalde, un diputat provincial o el propi president de la institució provincial poden arreplegar un bon grapat de vots col·locant parents, amics i coneguts a la brigada municipal, a l'empresa Aguas de Valencia, a les brigades forestals... Per cada lloc de treball poden aconseguir tres, quatre, cinc vots (de l'interessat o interessada, del consort, dels fills, dels pares, de la promesa...). Una ganga! I a més a més, es contribueix a minorar l'atur! El dia d'eleccions, quan estan a punt de tancar-se els col·legis electorals, els apoderats, després de comprovar taula per taula qui falta per votar, recorren tots els racons del poble, truquen a les portes dels possibles abstencionistes i fan: "Només et queda una hora per anar a votar. Recorda que el alcalde va col·locar el teu fill a la brigada. Si guanyen els altres, es quedarà sense feina". Quan els resultats es preveuen molt ajustats, frases com aquestes, dites al moment oportú, poden reportar el triomf a l'ajuntament i (qui sap) a la pròpia diputació provincial.
Tenim també el vot per correu. Fa l'efecte que tota la plantilla d'algunes fàbriques haja de marxar de viatge el dia d'eleccions, perquè tots els treballadors voten per correu. La realitat és que qualsevol empresari pot traure una pila d'impresos de l'Oficina de Correus i aconsellar als empleats de la seua fàbrica que prenguen el sobre tancat, amb la papereta dins, i no facen preguntes (si volen conservar l'estabilitat al lloc de treball, naturalment). Els partidaris del vot per correu senten veritable predilecció pels vells dels asils (sobretot si estan atesos per mongetes, excel·lents col·laboradores a l'hora de captar vots per al partit que toca). Vist des del punt de vista dels avis o dels malalts amb problemes de mobilitat, caldria celebrar eleccions tots els dies. Hauríeu de veure amb quin entusiasme els van a buscar, amb quina dolçor els lliuren el sobre de votació (tancat i amb la papereta dins, perquè no s'hagen de preocupar de res), amb quina amabilitat els acompanyen al col·legi electoral, en cadira de rodes, en llitera o al be, tant s'hi val. Veritablement, commou que tanta gent desinteressada es preocupe pel sufragi de les persones velles o impedides.
El col·lectiu d'emigrants, residual al País Valencià, però molt important a comunitats autònomes com Galícia o les Illes Canàries, també atrau l'atenció dels pescadors del vot. El número de paperetes capturades en aigües de la República Argentina o de Veneçuela arriba a superar el de calamars pescats enfront de les costes de Namíbia. I les xarxes clientelars no descansen. Ara, han descobert a Melilla un nou sistema per a reblir el celler electoral. Consisteix a repartir bons de cinquanta euros a canvi de vots. Aquests vots es bescanvien sobretot als menjadors de les institucions de caritat i als bancs dels parcs públics. No, no es tracta de comprar-los (que ningú no pense mal). Es tracta de practicar la caritat cristiana i de pal·liar l'abstenció (la pràctica beneficia, per tant, a parts proporcionals, la dreta i l'esquerra). Es tracta, en definitiva, de "perfeccionar" la democràcia i d'anar acostant-nos, cada vegada més, al funcionament electoral de regions europees més experimentades, com ara Sicília o Calàbria. Hauríem d'estar, per tant, eternament agraïts als difusors dels mecanismes descrits, per llur contribució, immensa, a la consolidació d'una democràcia jove com la nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada