Ja han passat les eleccions municipals i autonòmiques, amb el resultat catastròfic a casa nostra que tots sabem, i, per tant, és hora de fer-se algunes preguntes. Naturalment, encetar les anàlisis en calent, després d'un daltabaix electoral, no és molt assenyat. Caldrà, per tant, agarrar les coses amb calma (ens esperen quatre anys de travessia del desert). Primer, haurem de disposar de totes les dades electorals (per circumscripcions, per col·legis, per taules) i analitzar-les detingudament. L'estudi d'aquestes dades pot donar-nos claus molt valuoses per tal d'entendre què ha passat. Més endavant, caldrà repensar els postulats amb què es presenta l'esquerra a les conteses electorals. Alguns tenim, per exemple, la convicció que l'esquema tradicional de lluita de classes ja no respon exactament a la realitat actual. Existeix ara mateix el moviment obrer tal com l'entenien les anàlisis marxistes clàssiques? Si la composició de la societat ja no respon a la divisió de classes definida pel marxisme, quins grups socials podrien sostenir opcions polítiques de progrés? Es pot considerar que les organitzacions de l'esquerra clàssica, principalment els partits socialistes, poden seguir sent l'expressió electoral d'aqueixos grups socials? Els programes electorals que propugnen els partits d'esquerres connecten amb els interessos de l'electorat? La composició de les llistes electorals combina de forma adequada els elements de liderat, renovació i capacitat de gestió que esperen els ciutadans? No seria desitjable una major unió de les forces d'esquerres? Són moltes preguntes, però caldrà anar responent-les a poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada