La pandèmia de covid-19 experimenta un repunt considerable. Ha tornat l'estat d'alarma. S'han establert confinaments perimetrals. I podria decretar-se un nou confinament domiciliari. Tornen també el tancament d'espais públics i les prohibicions incomprensibles. Ja n'hi va haver moltes en plena vigència de l'anterior estat d'alarma, durant la primera onada del coronavirus. Posaré exemples: gent domiciliada al centre de Xàtiva no podia traslladar-se a la segona residència de Bixquert, al mateix terme municipal; tampoc no es podia anar sol a un lloc desert —una platja, un bosc—, per a fer una passejada i respirar l'aire de la natura; parcs i jardins estaven tancats. Doncs sembla que es repeteixen les mateixes mesures estranyes. La principal víctima de les decisions insondables és, una vegada més, la cultura. Entre el passat 29 d'octubre i el dia de Tots Sants s'anava a celebrar un festival cultural esplèndid, "Xàtiva Renaixentista. 500 anys de la revolta de Germanies". En principi, l'assistència de públic no tenia més límits que la reducció de cabuda dels locals on s'havia de desenvolupar l'esdeveniment i la reserva prèvia de localitat.
Al programa s'incloïen la conferència inaugural del professor Amadeu Serra, la presentació del disc Germanies, de Capella de Ministrers, tres concerts i unes passejades borgianes per la ciutat. Els escenaris prevists eren la Casa de Cultura, el Gran Teatre i les esglésies de Sant Feliu i Sant Pere. Un dels concerts, Carmesina i Tirant, estava dissenyat per a un públic infantil —per a xiquets i xiquetes acompanyats dels pares. Sant Feliu era el marc escollit per a Tañer de gala. Al voltant de Lluys de Milà, recital de viola de mà a càrrec de Robert Cases, una ocasió magnífica per a escoltar peces del gran compositor xativí del segle XVI. Finalment, l'autoritat municipal cancel·là part de la programació. Se celebraren només dos concerts al Gran Teatre, Carmesina i Tirant, el dia 30, i Germanies, el dia 1, sense la presència física del públic (bé que difosos per streaming). Es frustrà la possibilitat d'esprémer tot el suc d'unes jornades suggestives dedicades a la música antiga i a fer memòria de la revolta de les Germanies. Sort que el seguiment dels dos concerts per streaming ha sigut enorme (unes 1.300 persones han vist tant l'un com l'altre).
La cantant i ballarina Mara Aranda i l'actor, ballarí i coreògraf Toni Aparisi van interpretar els papers de Carmesina i Tirant. Capella de Ministrers féu un meravellós recorregut musical per la vida i les aventures dels protagonistes de la novel·la més universal de la nostra literatura, Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell. La gent menuda hauria gaudit de valent, si hagués pogut veure l'espectacle en viu. Per al segon concert, Germanies, l'escenari del Gran Teatre reuní dotze músics de Capella de Ministrers davant d'una platea buida. Recorde el nom d'alguns (la manca de programa de mà m'impedeix ser més exacte): Carles Magraner, violoncel·lista i director del grup, Lixania Fernández, cantant i violoncel·lista cubana, Jordi Comellas, Leonardo Luckert, Raquel Fernández, David Antich, flautista, Paco Rubio i Simeón Galduf, intèrprets de cornetto i sacabutx, Miguel Ángel Orero, percussionista, Robert Cases, sonador de guitarra i tiorba. Tot un espectacle: violes da gamba, violone, flautes, cornetto, sacabutxs, baixó, percussió, tiorba...
Al programa s'incloïen la conferència inaugural del professor Amadeu Serra, la presentació del disc Germanies, de Capella de Ministrers, tres concerts i unes passejades borgianes per la ciutat. Els escenaris prevists eren la Casa de Cultura, el Gran Teatre i les esglésies de Sant Feliu i Sant Pere. Un dels concerts, Carmesina i Tirant, estava dissenyat per a un públic infantil —per a xiquets i xiquetes acompanyats dels pares. Sant Feliu era el marc escollit per a Tañer de gala. Al voltant de Lluys de Milà, recital de viola de mà a càrrec de Robert Cases, una ocasió magnífica per a escoltar peces del gran compositor xativí del segle XVI. Finalment, l'autoritat municipal cancel·là part de la programació. Se celebraren només dos concerts al Gran Teatre, Carmesina i Tirant, el dia 30, i Germanies, el dia 1, sense la presència física del públic (bé que difosos per streaming). Es frustrà la possibilitat d'esprémer tot el suc d'unes jornades suggestives dedicades a la música antiga i a fer memòria de la revolta de les Germanies. Sort que el seguiment dels dos concerts per streaming ha sigut enorme (unes 1.300 persones han vist tant l'un com l'altre).
La cantant i ballarina Mara Aranda i l'actor, ballarí i coreògraf Toni Aparisi van interpretar els papers de Carmesina i Tirant. Capella de Ministrers féu un meravellós recorregut musical per la vida i les aventures dels protagonistes de la novel·la més universal de la nostra literatura, Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell. La gent menuda hauria gaudit de valent, si hagués pogut veure l'espectacle en viu. Per al segon concert, Germanies, l'escenari del Gran Teatre reuní dotze músics de Capella de Ministrers davant d'una platea buida. Recorde el nom d'alguns (la manca de programa de mà m'impedeix ser més exacte): Carles Magraner, violoncel·lista i director del grup, Lixania Fernández, cantant i violoncel·lista cubana, Jordi Comellas, Leonardo Luckert, Raquel Fernández, David Antich, flautista, Paco Rubio i Simeón Galduf, intèrprets de cornetto i sacabutx, Miguel Ángel Orero, percussionista, Robert Cases, sonador de guitarra i tiorba. Tot un espectacle: violes da gamba, violone, flautes, cornetto, sacabutxs, baixó, percussió, tiorba...
Aquest elenc rememorà sonoritats renaixentistes. Interpretà part del repertori d'inspiració bèl·lica compost a l'Europa del XVI, sobretot batalles. Sonaren peces de Heinrich Isaac, Mateo Flecha, Claude Gervaise, Cristóbal de Morales, Samuel Scheidt, Orlando di Lassus, Michael Praetorius... Carles Magraner és un vell amic de Xàtiva, on se l'ha vist tocar la viola molt sovint. La discografia de Capella de Ministrers, d'una qualitat altíssima, produeix vertigen. Compta amb més de seixanta títols. Ha rebut nombrosos guardons. En 2018, posem per cas, el grup fou guanyador dels Premis Internacionals de Música Clàssica amb Quattrocento, en la modalitat de música antiga. Catalunya té la Capella Reial de Jordi Savall. Els valencians tenim la Capella de Ministrers. Però la pandèmia condemna la cultura al confinament (la mostra d'Alfaro n'ha patit també les conseqüències). La covid-19 no sols es cobra vides. També es carrega activitat social, econòmica i cultural. I no sabem fins a quan. Caldria recordar que els espais culturals són segurs.
(publicat a Levante-EMV, el 07/11/2020)
(publicat a Levante-EMV, el 07/11/2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada