dilluns, 30 de novembre del 2020

Exclusivitat i classisme

S'havia quedat vídua molt jove i havia de criar i educar sola dos fills, un xiquet i una xiqueta. Portava la nena a un col·legi de monges xativí. En aquells temps, inici dels anys seixanta, calia pagar-lo, perquè no existien els concerts. Un dia, després d'acomiadar la seua xiqueta a la porta del centre educatiu, una coneguda que també hi duia la seua filla li va dir amb amanerament: «¡Que distingides van les xiques amb uniforme! Falta un sombreret. Les filles de famílies que puguem pagar-lo l'haurien de portar. Així es notarien les diferències.» La vídua contestà: «¡Maria, no es notaria cap diferència! Fent bugada i llavant en un parell de cases, ¡sombreret!» L'anècdota, que es real —encara que he volgut ometre la identitat de les dues protagonistes— em recorda que hi ha exclusivitat i classisme a cabassos en la defensa de l'ensenyança privada concertada, a més d'interessos econòmics i ideològics (un intent d'imposar la religió i la moral catòliques a tots els xiquets). ¿Interès per la qualitat educativa? Mmm. ¡Ànim de distingir-se! Cal recordar, a més, que les monges i els capellans podien impartir classe en els col·legis catòlics, fins al final dels seixanta, sense tenir titulació acadèmica adient. Les famílies de l'alumnat d'aquells col·legis s'estranyaven que fills i filles tragueren notes baixíssimes a les revàlides. (Més tard, la legislació obligaria els centres religiosos a contractar professorat laic amb títol de magisteri o llicenciatura universitària.) Quan començà a normalitzar-se l'ensenyament públic, seguí havent-hi col·legis exclusius i classistes totalment privats. Passà el temps i el PP començà a subvencionar-los de manera indiscriminada. I a partir de llavors, la gent "distingida" es malacostumà. En realitat, llevat que siga molt escarransit, el ric mai no tindrà problemes per a pagar un centre exclusiu. Ara bé, si l'Estat se'n fa càrrec... ¡Un gust no amarga a ningú! Per això, alguns s'han posat en peu de guerra. Veges. «¡El que es dóna ja no es torna i el que es perd, julivert!», deuen pensar. Declaren una guerra preventiva; en cap article de la Llei Celaá diu que s'elimina la concertada.