Ernest Lluch

Quan es publique aquesta columna ja farà vint anys de l'assassinat d'Ernest Lluch. Li donaren mort el 21 de novembre de 2000 al garatge del seu domicili barcelonès. El crim fou reivindicat pel denominat Comando Barcelona d'ETA, format per tres membres. Lluch, economista, polític i professor, havia estat molt vinculat al País Valencià, bé que el seu assassinat tingué a veure amb la seua postura a favor de la pau i el diàleg en Euskadi. Ja des dels temps d'estudiant, havia estat compromès amb moviments socials i polítics que lluitaven contra la dictadura franquista. Això provocà diverses detencions i l'expulsió de la Universitat de Barcelona, on era professor ajudant del catedràtic Fabià Estapé. Recalà a la Universitat de València en 1970 com a professor agregat en la Facultat d'Econòmiques, de la qual arribaria a ser vicedegà. Aviat, féu amistat amb professors, polítics i periodistes, com ara Miquel Tarradell, Joan Reglà, Vicent Ventura, Alfons Cucó —uns catalans i altres valencians—, tots ells preocupats pel futur del País Valencià quan ja s'albirava el final del franquisme. Ernest Lluch influí sobre algunes d'aquelles persones.

La seua implicació en el valencianisme polític tingué fites molt significatives; participà en el I Congrés d'Història del País Valencià (1971), en la creació de la Taula Democràtica del País Valencià (1974) i en la fundació del Partit Socialista del País Valencià (1974). Guanyà el premi Joan Fuster d'Assaig, als Premis Octubre de 1975, amb l'obra La via valenciana (publicada per Tres i Quatre l'any següent). Al final acabaria tenint molta anomenada la detenció el 24 de juny de 1975 dels membres d'una comissió de la Taula Democràtica reunits en la Casa d'Exercicis Espirituals la Puríssima d'Alaquàs. L'objecte de la reunió era constituir el Consell Democràtic del País Valencià, que havia de promoure la redacció d'un estatut d'autonomia i l'establiment de l'autogovern valencià. (Al conjunt de l'Estat, s'havia creat la Junta Democràtica, que no recollia la reivindicació autonòmica valenciana.) La Brigada Político-Social s'emportà els congregats, entre els quals estava Ernest Lluch. (l'actual conseller Vicent Soler també hi era.) L'episodi és conegut com la detenció dels 10 d'Alaquàs. A finals d'aquell mateix any, moriria Franco.

Lluc tornà a Catalunya on mantingué la seua militància política. Va participar en la fundació del PSC, actual franquícia socialista catalana. Entre 1977 i 1989, fou diputat a Corts per Girona i Barcelona successivament. (De 1980 a 1982, exerciria com a portaveu de la coalició Socialistes de Catalunya al Congrés dels Diputats.) Fou ministre de Sanitat i Consum del primer govern de Felipe González. Lluch és considerat el pare intel·lectual de la Llei General de Sanitat de 1984, que universalitzà l'atenció sanitària. També creà per primera vegada a l'Estat espanyol un servei de defensa dels drets del consumidor. En 1986, abandonà la política institucional i es reintegrà a la docència. Obtingué la càtedra d'Història de les Doctrines Econòmiques de la Universitat de Barcelona. De 1989 a 1995, fou rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Abans, havia visitat Xàtiva almenys dues voltes. En 1976, un grup de xativins commemorà el centenari de la mort de Jaume I amb unes xerrades celebrades al Comerç, en què participà Ernest.

 

Ernest Lluch parlant en un saló del Comerç (Xàtiva, 1976)

Recorde haver compartit estrada amb ell. També s'organitzà una taula redona sobre l'autonomia amb participació de Màrius Bevià, Vicent Soler, Ernest Sena, Maria Conca i Francesc de Paula Burguera. Anys després, en octubre de 1984, sent ministre de Sanitat, Ernest vingué a inaugurar l'hospital Lluís Alcanyís. Per fi, la ciutat comptava amb una instal·lació hospitalària digna. Fins aquell moment, l'antic Hospital de Pobres de la plaça de la Seu albergava quiròfan, paritori i sales de malalts atesos per les monges de Sant Vicent de Paül. (Una filla meua hi va nàixer.) El Lluís Alcanyís ha envellit. Durant tres dècades, no ha rebut cap inversió important. Es torna a anunciar per enèsima vegada la construcció d'un nou centre de dia. Ernest ja no viu per a veure la deriva presa per la sanitat pública que ell va gestionar. Però alguns xativins no hem oblidat el professor, ministre i amic assassinat per ETA. No podem celebrar el 21 de novembre cap acte commemoratiu; els espais municipals estan tancats. Farem altre dia un recordatori com cal.

(publicat a Levante-EMV, el 21/11/2020)