En general, la gent considera més important la cura del cos que la de l'esperit, cosa que és prou raonable. Primum vivere, deinde philosophari. Hi ha vàries versions de la màxima atribuïda al filòsof Hobbes: Primum manducare, deinde philosophari; Primum bibere, deinde philosophari. Aquesta darrera versió, «Primer beure, després filosofar», fa furor darrerament. En un passatge d'El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, Babieca i Rocinante dialoguen. El corser del Cid diu: Metafísico estáis. L'escanyolit cavall del Quixot respon: Es que no como. És la mateixa idea de Hobbes girada irònicament de l'inrevés. Quan esclatà la covid-19, durant els mesos de març i abril, els supermercats i els establiments en què es venien comestibles i productes per a l'atenció corporal mai no van estar buits. És ben sabut que el paper higiènic desapareixia de les prestatgeries a velocitat de vertigen. (Si ens pilla la parca, ¡les bragues, els calçotets i el cul nets com una patena!) En canvi, l'oferta cultural experimentà una gran disminució de demanda. Quedava ben clar que el menjar i l'endreçament personal són molt més importants que la cura de l'esperit.
Per això, les ànimes —no parle en un sentit religiós— estan generalment prou anèmiques. Hom menja moltíssims relloms, bistecs de vedella i hamburgueses, però a penes llegeix llibres o periòdics. Veu, això sí, la televisió, i navega a tothora per les xarxes. Però aquests pinsos tenen escàs valor nutritiu. Són més bé elements addictius que poden acabar eixugant-nos el cervell. L'anèmia de les ments disminueix les defenses contra els virus que ataquen l'ètica. Per això, ens oblidem dels marginats de la terra. Als canals de televisió, la informació sobre el coronavirus tapa moltes notícies del món. Poca gent sap, posem per cas, que l'agressió bèl·lica d'Azerbaidjan als armenis ha provocat milers de víctimes. Però no cal anar-se'n tan lluny. En alguna de les nostres comunitats autònomes, les autoritats eren partidàries que la selecció natural fes la seua feina. Els vells de les residències pagaren els plats trencats. Semblava que feien nosa. ¡Veges! Cada baixa d'un iaio és una prestació menys de la Seguretat Social. És possible que la pandèmia provoque una gran crisi econòmica. Però la crisi d'Europa —i d'Espanya, per tant— és sobretot moral.
La pandèmia ha pillat alguns amb les defenses baixes. Certs polítics de la reacció no veuen les coses com Thomas Hobbes. Segons ells, primum philosophari, deinde vivere. ¿Filosofar sobre què? ¡Sobre què ha de ser, xe! Sobre la bandera grana i groga símbol de tots els espanyols, sobre Espanya i la seua unitat indissoluble, sobre la il·legitimitat del govern socialcomunista i sobre coses així. Tots cavalcant en la cresta de l'ona del coronavirus i alguns filosofant. ¿I què diuen del vivere? Que l'ingrés mínim vital és una paguita i que cal privatitzar la sanitat, per posar dos exemples. La immunodepressió moral també afecta molts partidaris del primum bibere. Només cal veure com està la plaça del Mercat de Xàtiva un dissabte a les onze de la nit. Es viu en mons paral·lels. Algunes morts han sigut dramàtiques (per a les persones que morien soles i per a qui no podia acomiadar-se d'un ésser estimat), però el drama no sembla colpir tothom; fa l'efecte que els de les defenses baixes tenen el cap a tres quarts de quinze. ¡Anèmia mental severa!
Per això, les ànimes —no parle en un sentit religiós— estan generalment prou anèmiques. Hom menja moltíssims relloms, bistecs de vedella i hamburgueses, però a penes llegeix llibres o periòdics. Veu, això sí, la televisió, i navega a tothora per les xarxes. Però aquests pinsos tenen escàs valor nutritiu. Són més bé elements addictius que poden acabar eixugant-nos el cervell. L'anèmia de les ments disminueix les defenses contra els virus que ataquen l'ètica. Per això, ens oblidem dels marginats de la terra. Als canals de televisió, la informació sobre el coronavirus tapa moltes notícies del món. Poca gent sap, posem per cas, que l'agressió bèl·lica d'Azerbaidjan als armenis ha provocat milers de víctimes. Però no cal anar-se'n tan lluny. En alguna de les nostres comunitats autònomes, les autoritats eren partidàries que la selecció natural fes la seua feina. Els vells de les residències pagaren els plats trencats. Semblava que feien nosa. ¡Veges! Cada baixa d'un iaio és una prestació menys de la Seguretat Social. És possible que la pandèmia provoque una gran crisi econòmica. Però la crisi d'Europa —i d'Espanya, per tant— és sobretot moral.
La pandèmia ha pillat alguns amb les defenses baixes. Certs polítics de la reacció no veuen les coses com Thomas Hobbes. Segons ells, primum philosophari, deinde vivere. ¿Filosofar sobre què? ¡Sobre què ha de ser, xe! Sobre la bandera grana i groga símbol de tots els espanyols, sobre Espanya i la seua unitat indissoluble, sobre la il·legitimitat del govern socialcomunista i sobre coses així. Tots cavalcant en la cresta de l'ona del coronavirus i alguns filosofant. ¿I què diuen del vivere? Que l'ingrés mínim vital és una paguita i que cal privatitzar la sanitat, per posar dos exemples. La immunodepressió moral també afecta molts partidaris del primum bibere. Només cal veure com està la plaça del Mercat de Xàtiva un dissabte a les onze de la nit. Es viu en mons paral·lels. Algunes morts han sigut dramàtiques (per a les persones que morien soles i per a qui no podia acomiadar-se d'un ésser estimat), però el drama no sembla colpir tothom; fa l'efecte que els de les defenses baixes tenen el cap a tres quarts de quinze. ¡Anèmia mental severa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada