De vegades, algunes persones hem mostrat preocupació pel futur de la nostra ciutat. Sense anar massa lluny, el passat 15 de febrer, l'edició impresa em publicà un text titulat "Manteniment i despeses ordinàries". No se'm podia passar pel cap, mentre escrivia la columna, que viuríem una crisi com la causada per la pandèmia de covid-19. De fet, aquella columna l'havia enviada a la redacció comarcal l'última setmana de gener, tres dies abans d'emprendre un viatge cap a la República Argentina. Encara estava a Buenos Aires quan es publicà. ¿Quina era la reflexió central de l'article? Que els governs municipals de Xàtiva solen fer polítiques conservadores. «¡Molta despesa ordinària i poca inversió!» Lamentava que la nostra ciutat continue ensopida i que els successius governs no tinguen pensat cap model o no l'expliciten suficientment. Doncs bé, aquella reflexió està totalment superada per la gran crisi que ha desfermat el SARS-CoV-2. Sovint, una situació dolenta és susceptible d'empitjorar per causa d'un esdeveniment inesperat.
Les mesures de seguretat —desinfecció d'espais, eines i mercaderies, cites prèvies, reducció de la capacitat dels locals, distàncies, pantalles de protecció, ús de guants i mascaretes— podrien suposar la mort d'un comerç local que ja estava en declivi. Amos de botigues, perruqueries, bars o restaurants tindran problemes per a mantenir la rendibilitat dels negocis. Els governs central, autonòmic i local han pres mesures fiscals, han aprovat nombrosos ERTO i estan destinant recursos —i seguiran destinant-los— a pal·liar els efectes desastrosos que causarà en xicotetes empreses, autònoms i treballadors assalariats el cessament d'activitat econòmica. Però la crisi no acabarà mentre no existisca cura o vacuna per a la covid-19. Hom preveu, per tant, que el final de la pandèmia no arribarà abans d'un any. Mentrestant, els propietaris de comerços hauran de decidir si alcen la persiana o la deixen definitivament abaixada. L'aspecte de les vies urbanes comercials podria canviar substancialment. ¡Un panorama depriment! Altres activitats del sector terciari —la venda de cotxes, posem per cas— potser també experimentaran una contracció. És possible que baixe igualment el preu dels habitatges. (Alguna bona notícia s'havia de donar.)
¿I el sector secundari? Jo veig poc probable que l'activitat industrial, que ja era escassa, repunte en l'era postcoronavirus. Quant al turisme, alguns hem demanat sovint a les autoritats xativines una política més eficaç. Ara mateix, això és somniar truites. Pensem, per exemple, que el PIB de les Illes Balears tindrà un descens del 31% (un 19,6% del qual provocat per la caiguda de la demanda turística). Els empresaris andalusos de l'hostaleria han calculat que desapareixerà el 25% dels hotels de la seua comunitat autònoma. La temporada turística 2020 està perduda. Amb tancament de fronteres, cancel·lacions de vols, restriccions de la lliure circulació, mesures de contenció del coronavirus i, sobretot, el pànic al contagi, ¿algú es creu que arribaran munions de visitants a casa nostra? A més, la viabilitat d'un model turístic massiu i global s'ha de posar en qüestió per raons socials, sanitàries i ambientals. En definitiva, les nostres expectatives de rebre turisme de qualitat van a experimentar una frenada en sec a curt termini. Més endavant, quan haja passat el perill, podríem idear un model de turisme cultural que atraga visites a la ciutat.
Però no ens hem d'enganyar. Aquest turisme serà òbviament minoritari —almenys en un primer moment— i difícilment podrà aportar un 10% al PIB local. La cultura, atractiu potencial per a forans, serà altra gran damnificada pel patogen. Els actes amb públic (concerts, obres de teatre, festes populars, conferències, exposicions) hauran de reduir la capacitat dels espais en què se celebren. Tots els professionals de les diverses arts ja noten les conseqüències de la pandèmia (cancel·lació de contractes, disminució d'ingressos). Atès que poquíssims sectors econòmics de la ciutat se salvaran, ¿la pèrdua de llocs de treball assolirà nivells insuportables? No sé. Però tot indica que gran part de la nostra societat eixirà ben malmesa de la crisi que estem patint. Amb una ocupació disponible escassa i precària, una baixa renda mitjana dels xativins i una demanda deprimida, no seria estrany que la ciutat entrés en un bucle de què siga difícil escapar. Si pensar un futur diferent i avançat per a Xàtiva ja era convenient abans de la pandèmia, a partir d'ara és peremptori. ¿Serem capaços tots, governants i governats, de canviar el xip i fugir de la llangor?
(publicat a l'edició digital de Levante-EMV, el 09/05/2020)
Les mesures de seguretat —desinfecció d'espais, eines i mercaderies, cites prèvies, reducció de la capacitat dels locals, distàncies, pantalles de protecció, ús de guants i mascaretes— podrien suposar la mort d'un comerç local que ja estava en declivi. Amos de botigues, perruqueries, bars o restaurants tindran problemes per a mantenir la rendibilitat dels negocis. Els governs central, autonòmic i local han pres mesures fiscals, han aprovat nombrosos ERTO i estan destinant recursos —i seguiran destinant-los— a pal·liar els efectes desastrosos que causarà en xicotetes empreses, autònoms i treballadors assalariats el cessament d'activitat econòmica. Però la crisi no acabarà mentre no existisca cura o vacuna per a la covid-19. Hom preveu, per tant, que el final de la pandèmia no arribarà abans d'un any. Mentrestant, els propietaris de comerços hauran de decidir si alcen la persiana o la deixen definitivament abaixada. L'aspecte de les vies urbanes comercials podria canviar substancialment. ¡Un panorama depriment! Altres activitats del sector terciari —la venda de cotxes, posem per cas— potser també experimentaran una contracció. És possible que baixe igualment el preu dels habitatges. (Alguna bona notícia s'havia de donar.)
¿I el sector secundari? Jo veig poc probable que l'activitat industrial, que ja era escassa, repunte en l'era postcoronavirus. Quant al turisme, alguns hem demanat sovint a les autoritats xativines una política més eficaç. Ara mateix, això és somniar truites. Pensem, per exemple, que el PIB de les Illes Balears tindrà un descens del 31% (un 19,6% del qual provocat per la caiguda de la demanda turística). Els empresaris andalusos de l'hostaleria han calculat que desapareixerà el 25% dels hotels de la seua comunitat autònoma. La temporada turística 2020 està perduda. Amb tancament de fronteres, cancel·lacions de vols, restriccions de la lliure circulació, mesures de contenció del coronavirus i, sobretot, el pànic al contagi, ¿algú es creu que arribaran munions de visitants a casa nostra? A més, la viabilitat d'un model turístic massiu i global s'ha de posar en qüestió per raons socials, sanitàries i ambientals. En definitiva, les nostres expectatives de rebre turisme de qualitat van a experimentar una frenada en sec a curt termini. Més endavant, quan haja passat el perill, podríem idear un model de turisme cultural que atraga visites a la ciutat.
Però no ens hem d'enganyar. Aquest turisme serà òbviament minoritari —almenys en un primer moment— i difícilment podrà aportar un 10% al PIB local. La cultura, atractiu potencial per a forans, serà altra gran damnificada pel patogen. Els actes amb públic (concerts, obres de teatre, festes populars, conferències, exposicions) hauran de reduir la capacitat dels espais en què se celebren. Tots els professionals de les diverses arts ja noten les conseqüències de la pandèmia (cancel·lació de contractes, disminució d'ingressos). Atès que poquíssims sectors econòmics de la ciutat se salvaran, ¿la pèrdua de llocs de treball assolirà nivells insuportables? No sé. Però tot indica que gran part de la nostra societat eixirà ben malmesa de la crisi que estem patint. Amb una ocupació disponible escassa i precària, una baixa renda mitjana dels xativins i una demanda deprimida, no seria estrany que la ciutat entrés en un bucle de què siga difícil escapar. Si pensar un futur diferent i avançat per a Xàtiva ja era convenient abans de la pandèmia, a partir d'ara és peremptori. ¿Serem capaços tots, governants i governats, de canviar el xip i fugir de la llangor?
(publicat a l'edició digital de Levante-EMV, el 09/05/2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada