dimecres, 27 de maig de 2020

Transparència

L'arbitrarietat és combat amb transparència absoluta. Però aquesta brilla per la seua absència en la gestió de la pandèmia. Pedro Sánchez i Salvador Illa anunciaren que la desescalada de l'estat d'alarma es faria per territoris i de manera asimètrica. A l'hora de decidir quins territoris anirien eixint gradualment de les restriccions a la lliure circulació i l'activitat econòmica, les autoritats es guiarien exclusivament pels informes dels experts, que s'elaborarien atenent criteris objectius, quantitatius i qualitatius, consensuats amb els experts sanitaris de les comunitats autònomes. Tot açò està molt bé, però hi ha un problema de transparència; no coneixem ni la llista dels experts ni els seus informes. El ministre diu que els informes els elaboren els experts del CCAES i la Direcció General de Salut Pública, però no vol publicar els seus noms per a estalviar-los pressions que posarien en perill la seua objectivitat. ¡Sorprenent! Amb independència que el secretisme és el major enemic de l'objectivitat, ocultar noms no és habitual en la funció pública. Són coneguts els magistrats que dicten les sentències, els professors que aproven o suspenen els alumnes... He estat tota la vida professor. I he patit sovint tota mena de pressions. Entraven en el meu sou. Molt abans de jubilar-me, es féu obligatori conservar els exàmens, que els alumnes o els seus tutors tenen dret a revisar. Cal alçar acta de totes les sessions que se celebren en un centre acadèmic. Si hi ha discrepàncies per una avaluació, es posen en marxa diferents mecanismes: la revisió pel departament de l'examen objecte de controvèrsia (amb absència de l'examinador), la possibilitat d'apel·lar a inspecció... En última instància sempre estan els tribunals. El ministre Illa féu aquest anunci: «Tots els informes en què ens hem basat per a permetre o desautoritzar l'eixida de la fase 0 es faran públics quan totes les comunitats autònomes hagen passat a la fase 1.» ¿Per què? Informes i actes, en què hagen quedat reflectides les diferents opinions, s'han de fer públics immediatament. Les dilacions poden suscitar sospites de falsificació o manipulació. A més, la justícia tardana no és justícia. I descobrir una errada quan aquesta ja no és esmenable no té cap sentit. Finalment, dilluns, es van públicar. Només un, el de Madrid, porta firma digital i registre de sortida. Els altres estan signats a mà. Per tant, plana la sospita que hagen estat elaborats a posteriori.

Cap comentari: