dilluns, 11 de maig del 2020

Quan no hi ha manera d'aclarir-se

Des que començà la pandèmia de covid-19, cada vegada resulta més evident l'embolic de xifres que ens proporcionen les administracions públiques. Divendres passat, per exemple, fou un dia gloriós. Aquest jorn es donava a conèixer la llista de territoris que anaven a passar a la fase 1 del pla de desescalada asimètrica. Al País Valencià només han passat deu departaments de salut. Els altres catorze, els de les capitals provincials entre ells, continuen en la fase zero. L'empipament del president de la Generalitat i de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública va assolir dimensions descomunals. Ximo Puig escrivia açò al seu compte de twitter: No compartimos la decisión de @sanidadgob. Hemos justificado con criterios técnicos las condiciones por las que toda la C. Valenciana debía pasar a Fase 1 para proteger a la sociedad valenciana. Ana Barceló deia: «No ho entenem. Estem en moltíssimes millors condicions que altres comunitats autònomes. Un dels criteris exigits pel ministeri era que la incidència acumulada dels últims 14 dies per cada 100.000 habitants fos baixa. A la Comunitat Valenciana aquesta xifra se situa en el 13,59%. Hi ha comunitats autònomes que superen el 60% i han passat a la fase 1. A més, el nostre número reproductiu del coronavirus és del 0,66, xifra molt per sota de l’1, criteri màxim marcat pel Ministeri de Sanitat. En una reunió bilateral amb el ministeri se'ns va dir que la nostra proposta era de matrícula d’honor. No li estic posant la nota jo, trasllade el que va dir la gent del ministeri. Continuarem lluitant i demanarem que siguen justos en la seua decisió.»

Per la seua banda, el ministre Salvador Illa i el director del CCAES, doctor Fernando Simón, van afirmar que la decisió s'havia pres atenent els criteris acordats amb les comunitats autònomes i seguint els informes dels tècnics i els científics. ¿A qui hem de fer cas? Doncs, com el confinament proporciona molt de temps lliure, l'endemà dissabte, dia 9, vaig entrar a la pàgina web del Ministeri de Sanitat. Vaig buscar l'informe diari sobre l'evolució de la pandèmia de covid-19. En un primer quadre es resumien les dades d'infeccions en tots els territoris de l'Estat.


Doncs, tenia raó la consellera. Aragó, Cantàbria, Extremadura, Galícia, Navarra, Euskadi i la Rioja tenien taxes d'incidència acumulada superiors a la valenciana i han passat a la fase 1. (En tots els casos, l'increment d'infectats era inferior a 1.) El nombre de casos nous no té rellevància si no es relaciona amb el nombre d'habitants de cada comunitat autònoma. Posarem alguns exemples. Euskadi tenia 10 casos nous, però té uns 2.150.000 habitants. Pitjors eren les dades de Navarra, que només té 645.000. Per la seua banda, el País Valencià, amb 5.100.000 habitants, havia experimentat 42 nous casos i un increment del 0,40 per cada 100.000 habitants. Amb aquestes xifres, no s'entén que Euskadi i Navarra, amb 13.111 i 5.039 infectats respectivament i el 33,74 i el 62,98 d'incidència acumulada durant els 14 últims dies, passaren a la fase 1 i, en canvi, 14 departaments de salut del País Valencià continuen en fase 0.

Com és natural, aviat, els comentaris sobre l'eterna discriminació del País Valencià començaren a proliferar: Los números que cantan. La columna final es la incidència acumulada en 14 días. Algunos territorios nos doblan o triplican y han tenido el ok. A los vascos, que tienen 2,2 millones de habitantes, contra 5,1 millones nosotros, y que nos ganan en casos, les han dado la fase 1. Apoteósico. «No puc comprendre com se'ns deia la setmana passada que no podíem rebre el 10% (que ens pertoca per població) dels 16.000 milions d'euros posats a disposició de les comunitats autònomes pel govern central. Al·legaven que la nostra sanitat estava molt millor que la de Catalunya, Madrid o Euskadi. Ara, aquelles més necessitades de diners per la gravetat de la seua situació sanitària, com Euskadi, passen a la fase 1. No puc entendre les decisions.» Tanmateix, van aparèixer noves dades. El mateix dissabte, Levante-EMV publicava un article titulat Los datos que pueden explicar el 'suspenso' a la Comunidad. El text anava acompanyat de dues gràfiques, una sobre incidència acumulada i altra sobre nous casos en els últims 14 dies.


El redactor explicava que el ministeri només té en compte les dades de contagis confirmats mitjançant proves PCR quan analitza l'evolució de la pandèmia. En canvi, la Generalitat només ofereix dades desagregades (resultats de PCR i de tests ràpids) en les xifres totals del País Valencià, la qual cosa significa que les dades de cada departament de salut són la suma dels positius als dos tipus de proves. El diari havia utilitzat la informació per departaments per a elaborar les gràfiques. Reconec que sóc de lletres. És possible que se m'escape alguna cosa, però treta la mitjana, sumant la taxa de cada departament i dividint per 24, la incidència acumulada del País Valencià seria de 46, 05 per cada 100.000 habitants, molt superior a l'11,89 que apareix en el quadre del ministeri. En les gràfiques de Levante-EMV destaquen molt les dades francament negatives de les tres capitals provincials i Sagunt. Des d'aquesta segona perspectiva, és possible que el govern valencià anés molt sobrat quan anunciava massa d'hora que tot el país anava a passar a la fase 1. Potser, el president de la Generalitat s'havia precipitat; havia venut la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat.

Però es poden traure altres conclusions d'aquest ball de números. Les distintes administracions públiques no donen dades homogènies. Ni tan sols es pot confiar plenament en la seua fiabilitat. Quant al subministrament de xifres, s'han produït al llarg d'aquestes setmanes episodis si més no cridaners. Algun funcionari hauria de donar fe pública de les informacions que surten de cada administració. Hom ja arriba a sospitar que són molt possibles les manipulacions d'informes. Crec que els ciutadans formats tenim dret a dades fiables i intel·ligibles. ¿Per què les diferents autoritats no ens envien les xifres de manera que puguen ser enteses per totes les persones, incloses les de lletres? No s'ha de descartar que les valencianes i els valencians hàgem estat discriminats novament. Pedro Sánchez necessita els vots de partits com l'EAJ-PNV, posem per cas. El valencianisme polític no li és tan necessari; té escassa representació parlamentària al Congrés dels Diputats. Però també convé saber, amb xifres en la mà, que s'han produït quasi 2.000 nous infectats de covid-19, durant els últims 14 dies, als departaments de salut valencians que romandran a la fase 0.