Manteniment i despeses ordinàries

Es pot governar —un país, una ciutat, una organització, una institució— de manera innovadora o conservadora. Sovint, els humans fem equilibris en la corda fluixa, caminem pel fil que separa el conservadorisme de la renovació. Per una banda ens fa por el desconegut. «No deixes senda vella per novella», diu el refrany. Però també som tafaners, com quasi tots els mamífers. Quan parle d'aquesta tensió entre pols oposats no em referisc exclusivament a la tradicional divisió de l'espectre polític entre esquerra i dreta, progressistes i conservadors. Les persones, a l'hora d'emprendre negocis o d'abordar qüestions en l'esfera individual o familiar, ens troben davant del mateix dilema. Quant a la política, els governs d'esquerres actuen freqüentment de manera conservadora. Els electors també basculen; després d'una ratxa de vot conservador, pot produir-se un tomb subversor, perquè el decaïment social i polític demane un revulsiu. Si un govern municipal opta per la línia conservadora, esmerçarà tots els seus esforços a mantenir el que hi ha. ¡Molta despesa ordinària i poca inversió! Naturalment, entre el blanc i el negre cap el gris.

¿Com actuen els governs municipals de Xàtiva? Des que tinc ús de raó en política, jo sempre he vist ajuntaments locals conservadors. Hi ha hagut centelleigs esporàdics, alguna llampada de renovació, però la ciutat segueix, en termes generals, ensopida. «Una becadeta de cent anys», recorda un amic. L'ensopiment abasta diferents àmbits: social, econòmic, laboral, cultural... En 2015, quan va canviar el cicle polític amb la derrota del PP i el triomf de l'esquerra, semblava que les coses podien canviar. A primeries de l'any següent, el consistori organitzà unes jornades titulades La ciutat que volem. L'ànima d'aquelles jornades fou el llavors regidor socialista Jordi Estellés. ¡Un mirall! Per més que governe l'esquerra, les tasques de manteniment i les despeses ordinàries continuen sent la tònica general. En activitat econòmica, el futur de Xàtiva no és gens falaguer. El comerç, sector tradicional de la ciutat, està en declivi. No es creen noves indústries. De fet, moltes empreses de sectors amb certa implantació —fusta, fabricació de làmpades— han baixat la persiana. Una dada cridanera: als polígons industrials a penes hi ha manufactura.

A la nostra ciutat predomina sobretot la gran distribució: cotxes, alimentació... Després de les grans fusions i la subsegüent reducció de plantilles, el sector bancari també ha experimentat una contracció espectacular. Ni Albereda ni República Argentina són ja el Wall Street xativí; moltes sucursals de bancs i caixes han tancat les portes. Serveis públics com la sanitat, tant hospitalària com ambulatòria, demanen inversions que no arriben. (Pel que es veu, es desvien a comarques veïnes.) Cap de les universitats públiques valencianes no disposa de campus a Xàtiva. El trànsit pels espais públics continua tan contaminant i caòtic com d'habitud. El nucli històric es degrada lentament. Amb aquest panorama, caldria pensar un futur diferent i avançat. En altres llocs, cada vegada més ciutadans demanden un model que done resposta a les disfuncions de les ciutats actuals i aborde reptes del futur com els relacionats amb la sostenibilitat i l'entrada en la societat de la informació, la innovació i el coneixement. Necessitem un revulsiu.

En gener de 2016 es parlà d'un model multifuncional i compacte que afavorisca la vida social cohesionada i l'economia competitiva. S'explicà el concepte de ciutat intel·ligent (smart city). Hauríem d'imaginar una ciutat que minve les segregacions i estalvie sòl, energia i recursos, que preserve sistemes agrícoles i entorns naturals, que acurte distàncies entre barris i persones, que permeta dissenyar espais amables per a tots (amb independència de l’edat, el gènere, els orígens o les capacitats), que evite la contaminació, que promoga el benestar i la salut de proximitat, que preserve la cultura pròpia i el patrimoni històric i artístic. L'evolució del model compacte crea cultura comuna en molts països mediterranis i estimula la proliferació de ciutats pròsperes, funcionals i boniques. La gent hi viu al costat de monuments als quals se sent lligada; els béns culturals formen part de la vida quotidiana. Hi ha, per tant, exemples a l'abast. A Xàtiva, però, es diria que els successius governs no tenen pensat cap model. O no l'expliciten suficientment.

(publicat a Levante-EMV, el 15/02/2020)