¿Tindrem nou centre de salut?

En el plenari municipal del passat dia 25 hi hagué polèmica al voltant del nou centre de salut que es pretén construir quasi al costat del CEI Teresa Coloma. Finalment s'hi aprovà la moció presentada per C's, que no paralitza el projecte, i van ser rebutjades les de XU i PP. A mi, com espectador imparcial, em costa d'entendre la polèmica. Trobe molt cridaneres, per exemple, les declaracions de la portaveu del PP; quan governava Rus arribà a estar aprovada la llicència per a construir el consultori mèdic a la zona on s'alça el CRIS, però la idea fou abandonada. Ara, la Generalitat ha pressupostat uns diners (200.000 euros en 2019 i 1.500.000 en 2020) que podrien perdre's si no s'inicien ben aviat la redacció del projecte i les obres de l'equipament. ¿Quin és el problema? Que un grupet de professores i membres de l'AMPA ha iniciat una campanya en contra —amb recollida de firmes inclosa. Però hi ha veïns de la zona que s'han negat a firmar. Per tant, caldrà escoltar els arguments d'uns i d'altres; ja se sap que la raó sol estar repartida.

Des del col·legi s'argumenta el següent: el nou ambulatori minvarà els espais d'aprenentatge, perjudicarà la qualitat educativa del centre i augmentarà la densitat del trànsit i la contaminació a la zona. Altres raons són exageracions per a enfortir la seua posició. S'ha arribat a dir que la nova dotació tindrà vint-i-un metres d'alçada, que alguns aparells emetran una radiació perillosa per als nens, que les obres duraran una eternitat amb les subsegüents molèsties per al centre... Es conclou que tot això podria derivar en el tancament del centre per falta de matrícula. Jo crec que argumentar amb hipèrboles no és seriós. El consultori auxiliar —em sembla que tècnicament es denomina Consultori Mèdic Xàtiva II— serà una dotació xicoteta. Planta baixa i primer pis. La radiació seria perjudicial per a tothom, amb independència de l'emplaçament del centre sanitari. No crec, per tant, que n'hi haja. Quant a les molèsties de l'obra, ¿és això un argument? Jo trobe més interessant parlar d'altre assumpte, el de la qualitat educativa. La matrícula del CEI és molt baixa. Ha perdut una unitat de quatre anys. Planava, per tant, la supressió d'una plaça docent.

En canvi, altres centres públics tenen una gran demanda. (L'Attilio Bruschetti, posem per cas, aplica en les unitats d'infantil un mètode semblant al Maria Montessori.) El CEI Teresa Coloma ha conservat sis unitats gràcies a la creació de l'aula per a nens de dos anys. Hi ha almenys una meitat de mestres que participa tots els anys al concurs de trasllats, perquè voldria anar-se'n a altres centres educatius de la ciutat. Convindria reflexionar sobre tot açò. De moment, s'han salvat els mobles, però la matrícula del Teresa Coloma continua sent la més baixa de tota Xàtiva. En fi, tornem als pros i els contres. Alguns veïns veuen amb bons ulls que es construïsca el consultori mèdic al cantó d'Àngel Lacalle amb passeig del Ferrocarril. Diuen que donaria vida a la zona. L'àrea compresa entre Acadèmic Maravall, Germanies, Azorín i l'esmentat passeig té poquíssim comerç de barri. No hi solen prosperar negocis menuts; han baixat la persiana una fruiteria, un forn... A més a més, la gent vol serveis sanitaris de proximitat. Construir el consultori a les zones de l'Agència d'Extensió Agrària o l'Escola Oficial d'Idiomes allunyaria molt la dotació.

XU proposa una alternativa, el solar de l'antic cinema Terraza Alameda. Ara bé, aquest solar és de propietat privada. Per la sua banda, l'equip de govern dóna les seues raons: el CEI no utilitza tota la superfície del seu pati; la parcel·la afectada no està cedida —per un error administratiu comès als anys vuitanta—; part de la mateixa és un clos de gespa del passeig del Ferrocarril; el pati de l'escoleta només experimentaria una reducció de 60 m². (En tot cas, no hauríem d'oblidar que el domini públic no és meu, ni teu, ni seu, sinó de tots.) Conclusió: està servida una bonica polèmica. M'entren ganes de fer també alguna aportació. Si es construeix un centre sanitari de proximitat, ningú no necessitaria agarrar cotxe per a traslladar-s'hi. Sols les persones molt majors o amb la mobilitat disminuïda podrien ser l'excepció a la regla. Segons el meu parer, allò que cal fer, deixant de banda interessos corporatius o electorals, és posar les raons de cada part en cada plat de la balança i veure quines pesen més. ¿Solucionada la polèmica? ¡Ni de bon tros!

(publicat a Levante-EMV, l'01/02/2020)