La imminència de la fira ha suscitat
algunes polèmiques previsibles. Una d’elles gira al voltant dels espectacles
taurins i la seua pervivència. En contra del que hom creu, les corregudes de
bous no tenen orígens andalusos; enfonsen les seues arrels en la cultura
grecollatina introduïda a la Península Ibèrica durant el procés de romanització.
Hi ha notícies documentades d’època medieval sobre corregudes de bous a
localitats castellanes. Se sap, posem per cas, que un bisbe decretà en 1215 que
els clergues no pogueren participar a les corregudes de Cuéllar (Que ningún clérigo juegue a los dados
ni asista a juegos de toros, y sea suspendido si lo hiciera). Els cavallers clavaven piques als bous i els patges, a
peu, distreien els cornúpetes quan hi havia perill d’escomesa als cavalls. En
1542, en ple renaixement, la ciutat de Barcelona homenatjà el príncep Felip,
futur Felip II, amb lluminàries, danses, màscares i jocs de bous. En moltes
viles del País Valencià (sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt
Millars, l'Alt Palància, el Baix i l’Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la
Plana Baixa i l'Horta Nord) i de les terres de l'Ebre se celebren des de temps
immemorials bous al carrer, o correbous, una festa taurina popular que encara
manté plena vigència. Els correbous solen ser protagonitzats pels joves dels
pobles, que demostren el seu valor i la seua habilitat amb l’animal. En èpoques
passades, aquest costum predominantment masculí era un ritu d'iniciació a
l'edat adulta.
A Xàtiva, també se celebren
espectacles taurins des de temps remots; el primer antecedent documentat data de 1509, any
en què es lidiaren bous amb motiu de la visita del rei Ferran II d’Aragó. Els
festejos taurins començaren a celebrar-se amb regularitat durant el segle XVIII, a les
places de la Seu, de les Cols, del Mercat (actualment de Sant Pere), de Sant
Jaume, de l'Espanyoleto i de la Galera successivament. Durant els anys noranta del segle
passat, les obres de restauració de l’antic Hospital de Pobres depararen un descobriment
curiós: en netejar la llotja de l’última planta, aparegueren uns noms i uns números
pintats a l’interior de les baranes. Pel que sembla, cada finestra estava
assignada a un membre del clergat, la petita aristocràcia o la burgesia. Els
titulars i llurs famílies contemplaven des de la llotja els espectacles taurins
que es feien a la plaça (el sòl de la qual es devia cobrir d'arena). En 1716, s’havia
concedit a la Confraria de l’Hospital l’explotació de la plaça de la Seu per a
celebrar tres corregudes. Entre 1725 i 1727, els bous foren organitzats pels
frares mercedaris a la plaça de Sant Jaume. En 1761, durant el regnat de Carles
III, hi hagué corregudes a la plaça de la Caserna de Cavalleria, avui plaça de l'Espanyoleto.
En 1888, es construí un cós de fusta amb una capacitat per a 4.000 espectadors,
que fou inaugurat el 15 d’agost per Espartero.
La construcció de l’actual —i
malmesa— plaça de bous, sobre plànols de l’arquitecte Demetrio Ribes, confirmà
la tradició taurina de la ciutat. En 1915, un grup d’aficionats locals havia
fundat la Sociedad Cooperativa Plaza de Toros de Játiva que havia emès accions
per valor de 25 pessetes cadascuna. Segons els promotors, qualsevol que ho desitgés podia col·laborar en el projecte.
En realitat, 25 pessetes estaven a l’abast de pocs socarrats de l’època. El nou
recinte fou inaugurat en 1919. Per ell han passat totes les figures del toreig:
Joselito, Belmonte, Rafael Gómez El Gallo, Manuel Benítez El Cordobés... L'assitència a les corregudes xativines era, però, una
tradició de gent benestant. Xàtiva mai no ha tingut una celebració popular
equivalent al correbou. Això explicaria, si més no, l’escassa afluència de públic als espectacles taurins.
És molt coneguda la frase de Belmonte, en ser preguntat per la plaça més gran en què
havia actuat: La de Játiva.
Toreé en ella con mi compadre José y sólo hubo media entrada.
I arribem a la fira de 2015. A Xàtiva
governa una coalició d’esquerres. ¿Què fem amb els bous? EU, un dels socis de govern,
ja s’ha manifestat clarament: cal suprimir les corregudes.
Jo també m’incline per aquesta opció. No és que haja esdevingut defensor de cap
hipotètic dret dels animals —ni tinc pensat de fer-me vegetarià. Crec,
simplement, que no hi ha veritable afició a la tauromàquia en la nostra ciutat. Al cós xativí va
molta gent que només vol alçar aldarull, empinar la bóta o fumar-se un havà. Amants
dels ritus mistèrics, de les tradicions culturals mediterrànies i mil·lenàries,
poquíssims. Cal buscar-los amb lupa a la plaça convertida en nau extraterrestre.
(publicat a Levante-EMV, el 08/08/2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada