dilluns, 10 d’agost de 2015

La ruta valenciana dels Borja (I)

En una entrada anterior, reflexionava sobre la creació de rutes culturals que podrien atraure un turisme alternatiu i rendibilitzar el nostre patrimoni històric, artístic i natural. Una d'aquestes rutes, la dedicada a la família Borja, tindria la nostra ciutat com a punt de partida i estaria formada per tres itineraris diferents que es podrien denominar de la següent manera: 'Els orígens dels Borja', 'El ducat dels Borja' i 'El territori dels Borja'. Atesa la quantitat de serveis turístics que s’oferten en les comarques de la Safor, la Costera, la Vall d’Albaida i el Comtat (hotels, restaurants, llocs d'esbargiment...), no seria gens complicat dissenyar un programa de turisme cultural per aquestes comarques. Faríem servir com a fil conductor la història, l’arquitectura, l’art i la iconografia borgianes. Els itineraris estarien jalonats per peces de gran rellevància: la Torre i l’Oratori dels Borja a la vila de Canals; l’església de Sant Pere, la casa nadiua del papa Alexandre VI, la col·legiata, l’antic hospital, els diversos museus, l'ermita de Sant Feliu i el castell a la ciutat de Xàtiva; la col·legiata, els monuments escultòrics i el Palau Ducal de Gandia; els monestir de Santa Maria de la Valldigna i Sant Jeroni de Cotalba, els palaus d’Albaida i Cocentaina; el palau de Llutxent; el castell de Montesa; l’església de Sant Miquel d'Énguera; i altres peces menys conegudes en Anna, Massalavés, Benissuera, Pego...



 

El programa turístic hauria d’aprofitar l’oferta complementària que proporcionen determinats esdeveniments etnològics com la Fira d’Agost de Xàtiva, les fogueres de Sant Antoni a Canals i Cerdà, la Fira de Tots els Sants de Cocentaina, les festes de Sant Francesc de Borja a Gandia, amb el tradicional personatge del Tio de la Porra, les Falles, els Moros i Cristians, la Setmana Santa... Els itineraris també podrien completar-se amb visites a cellers, conreus, tallers artesans i espais naturals. (Fins i tot és possible d'afegir una escapada a la ciutat de València per a visitar les parròquies de Sant Nicolau i sant Joan del Mercat, la Catedral, la Universitat, la façana del Palau de les Corts Valencianes i el Museu de Belles Arts.) Caldria establir almenys dos centres d’acollida: un a Xàtiva i altre a Gandia. Aquests centres d'interpretació i recepció de visitants haurien d'estar emplaçats en edificis BIC. (El de Xàtiva podria ocupar perfectament la capella de l'antic hospital, que acull a hores d'ara l'oficina d'informació al consumidor.) Les fites més importants del primer itinerari són Canals, Xàtiva, Montesa i Énguera. Des de Bicorp s'accedeix a un espai de 36.000 hectàrees declarat reserva nacional de caça. Es pot visitar el naixement del riu Fraile, la cova de l’Aranya, decorada amb pintures rupestres, i el pic Caroig (1126 metres), principal altitud d'aquest ampli territori.




Xàtiva és el lloc d'allotjament ideal i el punt de partida de les visites (la rendibilitat de l'itinerari sols arribarà amb les pernoctacions). Bé que l’arrasament borbònic esborrà el seu esplendor, la ciutat vella encara conserva un patrimoni històric i artístic de primer orde. Xàtiva fou bressol dels Borja, llinatge que adquirí gran protagonisme a la vida política i religiosa del segle XV. Alfons de Borja (papa Calixt III, nascut a la baronia de Canals) i Roderic de Borja (papa Alexandre VI) tenen orígens xativins. El viatger pot iniciar una ruta borgiana des de la plaça Sant Pere. Camejant pels carrers Sant Pere, de l’Àngel i Montcada, trobarà un seguit de fonts gòtiques o barroques emplaçades enmig de petites places, palaus senyorívols amb jardí interior i escuts nobiliaris (pintats per Rusiñol i Benlliure), cases pairals (com ara la d'Alexandre VI), esglésies, convents i altres elements que evoquen un passat esplendorós. Abans de pujar al castell, el viatger encara pot visitar la Col·legiata de Santa Maria, l’antic Hospital de Pobres (de façana renaixentista) i el Museu de l’Almodí, recentment ampliat. De Xàtiva estant, el viatger es pot allargar fins a Énguera. L’església de Sant Miquel conserva una magnífica Mare de Déu de Gràcia de Paolo da San Leocadio, pintor renaixentista italià vinculat als Borja.

Altre punt d'interès de l'itinerari és Montesa, que conserva un dels nuclis històrics més bells de tota la Costera. Hi destaquen la Casa de la Vila (bastida entre els segles XVI i XVII), la Casa Abadia (del segle XVI) i l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció (construïda al segle  XVII). El temple conserva pintures molt interessants, com ara un Calvari del Mestre de Borbotó (del segle XVI) i el Retaule de les Ànimes de Vicent Requena (del segle XVI). L’orgue barroc, restaurat, es fa servir en nombrosos concerts. La vila està coronada per les restes del castell que albergà el convent matriu de l'Orde de Montesa. Les obres més importants enllestides al lloc foren impulsades pel tercer mestre, fra Pere de Tous, que manà construir l’aula capitular, el refectori, l’església, una cisterna, el forn i la muralla que encerclava el recinte. El claustre fou construït a finals del segle XIV, en època del mestre fra Berenguer March. Personatges força coneguts, com ara Lluís Despuig, Bernat Despuig o Francesc Llansol de Romaní, ocuparen el càrrec. En 1592, a la mort de fra Pere Lluís Galcerà de Borja, marqués de Navarrés i darrer mestre de Montesa, Felip II va incorporar el càrrec a la corona. A partir de llavors, l’orde fou governat a la pràctica per un Lloctinent General nomenat pels monarques.



Per a menjar i dormir, la Costera i les comarques veïnes ofereixen serveis de gran qualitat. El viatger pot pernoctar a l’Hotel Montsant de Xàtiva, que evoca la presència del Císter al País Valencià. Els cistercencs colonitzaren a partir del segle XIII les nostres terres. Tingueren vàries cases a l’antic Regne de València: Santa Maria de Benifassà, Sant Bernat de Rascanya (on s’alça l’actual Sant Miquel dels Reis), Sant Vicent de la Roqueta, la Saïdia, Santa Maria de la Valldigna i Santa Maria Magdalena de l’Algema, conegut com Montsant, a Xàtiva. Aquest darrer, fundat per privilegi de Jaume II, fou una casa femenina. Les seues monges eren filles de famílies nobiliàries locals. Amb el temps, aquesta extracció aristocràtica provocà la relaxació en l’observança de les regles. L’abat de la Valldigna decidí de traslladar-les a la Saïdia. Llavors, Montsant esdevingué un priorat masculí dependent de Simat. L’exclaustració del monestir arribaria amb la desamortització de Mendizábal. L’actual empresa propietària de l’antic cenobi ha decidit de posar en valor les seues restes arqueològiques S’ha netejat l'aljub, s’ha tret a la llum el seu magnífic conjunt de grafits i s’han anunciat futures excavacions per a recuperar altres elements: l’església, el claustre, l’aula capitular.... El viatger sojornarà, per tant, en un hotel amb encant i amb història, emplaçat en un indret d’alt valor paisatgístic.

Quant al menjar, els itineraris brinden l’oportunitat de tastar especialitats típiques: la paella, l’arròs al forn, la monjàvena... L’oferta de bons restaurants a Xàtiva i la seua rodalia és enorme. A Fontanars dels Alforins, posem per cas, es pot visitar el restaurant Casa Julio, que posseïa fins a dates molt recents una estrella Michelin. Julio Biosca, el propietari, renuncià al guardó; volia recuperar la tranquil·litat perduda. Però la reestructuració d’aquest establiment familiar no ha eliminat la cura habitual. Igual dóna menjar a gastrònoms que talla pa i embotit per a entrepans. Paral·lelament, el triangle Fontanars - Moixent - Font de la Figuera produeix alguns dels millors vins del país. En 2003, Robert Parker donà una nota de 93 punts a Maduresa, nau insígnia de Celler del Roure, de Moixent. Aquesta és la seua composició: 30% de syrah, 20% de cabernet, 10% de monastrell, 10% de merlot, 10% de petit verdot i 20% de mandó, varietat local quasi extingida. Per a elaborar-lo, es treballa artesanalment. Al camp, els ceps són amoixats a diari. La verema es fa manualment. El desrapat, la selecció dels grans i l’extracció als tancs també són manuals. Els trasbals se solen fer en lluna minvant. Finalment, el vi roman 12 mesos en barriques de roure francès. Com a resultat, una simfonia d’aromes de fruites i de sotabosc: pruna, maduixa i gerd amb flaire de violeta.

Altre vi interessant és el verdil de gel d’Énguera, elaborat a partir de raïm verdil, varietat autòctona de la Vall dels Alforins (en què estan les úniques 45 hectàrees dedicades al seu conreu). El raïm es verema amb un 13% d’alcohol la primera setmana d’octubre. Roman en una cambra de fred, a 10º sota zero, durant 15 dies, temps en què s’esdevenen diversos processos fisiològics. L’aigua que forma el most es congela i cristal·litza. L’acció dels cristalls trenca les cèl·lules de la pell alliberant components aromàtics que no surten en una vinificació tradicional, la qual cosa aporta al vi de gel un sabor distintiu de canella i mel. És produït per Bodega de Enguera. Compta amb la denominació d’origen València. Obtingué el Bacchus de Plata 2008 i 88 punts a la Guía Peñin 2009. Té color groc palla, brillant i amb reflexos verdosos, i aromes a fruites verdes madures, como el meló o la pera d’aigua. En boca, destaca per l’equilibri entre la dolçor i l’acidesa. Combina a la perfecció amb postres de fruites verdes, com pomes o peres. És ideal per a prendre amb flams i pastissos de milfulles amb nata, que reforcen el sabor del vi. ¿Què més pot demanar el viatger?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Altra manera d'articular les comarques centrals

Ximo ha dit...

Efectivament.