dimarts, 25 d’agost de 2015

La ruta valenciana dels Borja (i IV)

Des d'Albaida, el viatger es pot dirigir a Cocentaina, capital del Comtat. La comarca, integrada per vint-i-quatre municipis, és situada al ple de les serralades bètiques valencianes. El relleu de la contrada és molt irregular: les diferències de nivell sobrepassen els 1.100 m. Al centre de la comarca, hi ha la foia de Cocentaina, travessada pel riu Serpis, que penetra, per l’estret de l’Orxa, a les terres saforenques. Fora d’aquesta ampla depressió, les valls són petites i tancades entre muntanyes. Al nord-oest, per exemple, la vall d’Agres està encaixada entre les serres d’Agullent i Mariola, que a l’est es perllonguen per la serra del Benicadell (1.104 m). El clima és relativament plujós i sovintegen les glaçades. A la serra de Mariola, hi ha la ruta de les neveres. En èpoques passades, durant l’hivern, s’acumulava la neu en caves o pous de glaç emplaçats a la muntanya d’Agres. Durant l’estiu, aquesta neu era comprada pels nevaters, que traficaven amb ella traslladant-la de nit, a lloms d’animals i tapada amb palla, a viles i ciutats de les comarques veïnes: Xàtiva, Alcoi... Algunes d’aquelles neveres, com ara la Cava de Sant Miquel, encara es conserven perfectament.

La vila de Cocentaina, d’11.000 habitants, s’estén per l’aspre pendent del turó de Sant Cristòfol, al vessant oriental de la serra de Mariola i el Montcabrer. Els conreus ocupen la meitat del seu terme. Són majoritàriament de secà, amb predomini dels cereals, oliveres, ametllers i fruiters. Quant al paisatge, destaca la superfície forestal de la contrada. Actualment encara subsisteix la indústria tèxtil. El conjunt urbà està coronat per les restes del castell medieval de Sant Cristòfol: uns fragments de la tanca occidental i una torre gòtica. El raval del Salvador, antiga moreria que encara conserva nombroses cases mudèjars, s’uní a la vila el 1616. Entre els monuments, destaca l’imponent palau comtal, de planta rectangular i flanquejat per torres, vora el qual s’alça l’església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle. L’església arxiprestal fou reconstruïda a finals del segle XVII. Per sant Hipòlit (13 d’agost), hom celebra les festes de moros i cristians. També és famosa la Fira de Tots els Sants, que se celebra des de 1346 per privilegi de Pere IV.

En temps islàmics, Cocentaina era una plaça forta estratègica que resistí fins a 1248 l’empenta cristiana. Amb la conquista, passà a dependre directament de la corona. Esdevingué lloc mixt de moriscs i cristians, centre d’una fillola que comprenia gran part del Comtat i la vall de Sella (Marina Baixa) i cap d’una extensa baronia. Pere el Gran designà batlle l’almirall Roger de Lloria, que esdevindria així el primer senyor de la vila. El lloc romangué en mans dels Lloria fins al segle XV, moment en què retornà a la corona. El rei Alfons el Magnànim concedí el títol de comte de Cocentaina a Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma. El monarca li va lliurar un territori que comprenia, a més del nucli principal, els llocs de l’Alcúdia del Comtat, Alqueria de Ferris, Alcosser, Gaianes, Penella i Turballos. El llinatge d’Eiximèn era originari de la vila i el castell de Corella (Navarra). Havia passat al Regne de València durant la conquesta, amb els germans Pere i Sanç Roís de Corella. El segon fou alcaid del castell de Buey i batlle de Gandia, ascendent, potser, del poeta Joan Roís de Corella. Els germans adquiriren les senyories d’Almussafes, Gata i Pardines. La família Corella arribà a la seua màxima esplendor durant el regnat dels Trastàmara.

Els dots militars d’Eiximèn Peres, demostrats a les nombroses guerres del Magnànim, li van permetre de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge. Es distingí en el setge de Calvi, en la batalla de Nàpols i el saqueig de Marsella, en la guerra contra Castella, en l’expedició a l’Àfrica i en la conquesta del regne de Nàpols. Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici, exercí el càrrec fins a 1448. Formà part del consell del Magnànim, que el nomenà lloctinent general de València (1450). Havent retornat a Nàpols, el rei li confià la negociació de diversos afers prop del papa Calixt III (Alfons Borja). Engrandí els seus dominis amb els castells d’Elda i Asp, el lloc de Dosaigües, i la baronia de Cocentaina. El 1448, el rei li concedí el títol de comte de Cocentaina. La vinculació dels Borja amb Cocentaina es forjà a partir de Galceran de Borja i Escrivà, germà de Jofré de Borja, casat amb Isabel, germana de Calixt III. Galceran (que era, doncs, oncle de Roderic de Borja) tingué dos fills: Galceran i Otic. Del segon nasqué una prole extensa. Un dels seus brots, Guillem-Ramon de Borja i Sanoguera serví Alexandre VI a Roma. Mort víctima de la pesta, deixà dos fills naturals i una filla il·legítima, Àngela de Borja i Castellvert. Aquesta Àngela es casà amb Roderic Rois de Corella, descendent d'Eiximèn. Una Borja, doncs, esdevingué comtessa de Cocentaina.



El viatger pot camejar pels carrers laberíntics o per les vies rectilínies de la vila. Trobarà restes de les muralles i els portals medievals. Sobtarà la constant presència de pannells ceràmics i edificis medievals. L’element més emblemàtic és el palau comtal. La seua fàbrica, que es remunta a l’època de Jaume I, pren el seu aspecte definitiu a finals del segle XV i primeries del XVI, moment en què Cocentaina esdevé vila comtal. Hi destaquen diferents estances: la Sala Daurada, que conserva a les voltes i a les llunetes pintures murals del segle XVII; el fastuós Saló d'Ambaixadors, avui convertit en pinacoteca municipal, que alberga el retaule de Santa Bàrbara, d'estil gòtic; la capella de Sant Antoni, d'estil gòtic, amb un magnífic retaule; la torre del Paraigua, amb la Sala Gòtica; el pati renaixentista... Al costat del palau, hi ha el monestir de les clarisses i una església d’estil barroc napolità, que guarda obres de Paolo di Mattei i la icona de la Mare de Déu del Miracle, patrona de la vila des de 1520, època de les Germanies. Altres edificis de visita obligada són l'església de Santa Maria, l'església del Salvador, al raval, bastida al segle XVI i destinada a adoctrinar els moriscs, i el convent dels frares franciscans, de finals del segle XVI, amb un magnífic claustre.