dissabte, 22 d’agost de 2015

Posturejant per separat

Se'ns va anunciar que la fira d'enguany anava a ser de transició. «Només hem comptat amb seixanta dies per a organitzar-la», han repetit a tort i a dret els seus gestors polítics i tècnics. En general, la ciutadania ha acceptat aquesta línia argumental. Jo, com sóc partidari de respectar els cent dies de gràcia que se solen atorgar als guanyadors dels comicis, acceptaré també l'argument de les presses. S'ha de fer notar, però, que ha sobrat temps —i molt—, durant la llarga estada a l'oposició, per a pensar en un nou model de fira. És més: els membres del tripartit que ens governa han disposat de quatre anys per a confrontar llurs respectius models i consensuar una alternativa compartida. Seixanta dies són pocs per a unes coses, però molts per a altres. (A Rus li'n sobraren per a carregar-se per decret alguns dels elements més emblemàtics de les fires dels vuitanta i primera meitat dels noranta.) En realitat, certes circumstàncies han demostrat que l'organització de la fira d'enguany no estava totalment consensuada entre els socis del govern local. Les discrepàncies han estat palmàries en assumptes com l'elecció de la reina o la celebració de la correguda de bous. Els màxims senyals de desacord han arribat sobretot d’un grup en concret.

Aquest grup, en sintonia amb diverses organitzacions socials, ha fet un veritable desplegament per a difondre llurs punts de vista discrepants. És normal que hi haja desacords, però no és tan normal que les desavinences s'escenifiquen en públic quan hi ha acords previs de govern. Em va sobtar, per tant, l'absència d’alguns regidors del tripartit en actes protocol·laris com la presentació del llibre de la fira —potser perquè hi eren presents la reina i les seues dames. Fa l'efecte que alguns edils encara no han paït que són govern, que ja no són oposició. És nota l'intent de marcar territori, cosa per altra banda normal; a final del període municipal, cada membre de la coalició tractarà de traure el màxim profit electoral del seu pas pel govern. Ja sé que és difícil de trobar el punt d'equilibri entre les aspiracions pròpies i el compromís amb els socis, però les mostres de desunió poden minar la confiança ciutadana en el govern acabat d'estrenar. Hi ha actituds més subtils, com posturejar per separat a les xarxes socials o al reial de la fira, que tampoc no conviden a l'optimisme. (Tots els regidors sense excepcions han caigut en aquesta temptació.) Els xativins esperançats amb el canvi volem màxima avinença entre els membres del tripartit.

El grup que lidera el govern local hauria d’abandonar les seues vacil·lacions. Costa entendre la decisió final de mantenir la figura de la reina sense atendre els suggeriments dels socis, partidaris de suprimir-la. Setmanes enrere, Pep Sanchis recordava en aquestes planes que la tradició d’elegir la reina i les seues dames va començar en 1953, impulsada pels ajuntaments franquistes. Des de llavors, aquesta figura reserva a la dona xativina un paper merament decoratiu, que s'ha intentat emmascarar enguany amb altra creació igualment decorativa i estranya, la de l'acompanyant masculí. També caldria millorar la comunicació entre els diferents membres de l'equip de govern, i entre aquest i els mitjans de comunicació. Posaré un exemple. El passat 25 de juliol, després de parlar amb portaveus autoritzats, anunciava les gestions municipals davant els hereus d'Andreu Alfaro, per a localitzar l’esbós o l’obra que l'artista hagués tingut enllestida per a la fira de 1995. Doncs bé, el regidor de Cultura ja sabia que Alfaro havia regalat al desaparegut Joan Juan Barberà l'esbós del cartell (la família de Joan encara el conserva). Tal com aventurava en la meua columna, Andreu Alfaro s'havia negat a col·laborar amb un ajuntament del PP.

En fi, altres membres del tripartit xativí haurien de matisar llurs declaracions sobre les corregudes de bous, que han provocat la irritació del cronista local. També s’han d’eliminar vicis adquirits, com l’abús a l’hora de reservar seients en cerimònies i espectacles massius. Però malgrat totes aquestes petites espifiades, malgrat la convocatòria d'una guingueta alternativa, la Fira Ferotge (tot i existir un equip de govern disposat —almenys teòricament— a assumir totes les propostes ciutadanes), el programa oficial de 2015 ha tingut una qualitat cultural i festiva més elevada que d'habitud. Cal millorar-ne molts aspectes —cal, sobretot, un canvi d’enfocament—, però jo faig un balanç netament positiu de les festes acabades de clausurar. L’alcalde ja ha anunciat que la pròxima, la de 2016 serà, per fi, la primera fira xativina del canvi. «¡I de la unitat!», caldria afegir.

(publicat a Levante-EMV, el 22 d'agost de 2015)

2 comentaris:

Salvador Moscardó ha dit...

Hola Ximo, ja saps que tinc el costum de seguir la teva columna al diari, i mostrar-te, sempre que tinc ocasió, el meu parer. Que tot siga dit, la majoria d'ocasions es favorable als teus escrits.
En aquesta ocasió, també. Estic totalment d'acord amb tú, llevat d'una menuda incorrecció que vull rectificar-te, si no et sembla malament, clar.
Es cert que hem tingut quatre anys, i alguns més temps encara, per contraposar els diferents models de fira, si. Però el que no hem fet és consensuar un model conjunt. Açò no s'ha fet, ni prèviament, ni durant la formació del govern, ni per a la preparació d'aquesta fira, doncs sols s'han consensuat alguns aspectes puntuals i altres, com ja saps, no. Per tant la teua afirmació no la puc considerar correcta.
Reiterar-te la meua felicitació pel teu "Punt de Vista"

Salvador Moscardó.

,

Ximo ha dit...

Salvador, agraïsc la teua puntualització. Jo pensava que no s'havia consensuat "del tot". Tu em véns a dir que no s'ha consensuat "gens". ¡Preocupant!