Tornen unes dates en què es rememoren antics rituals de remot
origen pagà. A finals d’octubre, els pobles cèltics celebraven la nit de Samhain, el déu dels morts. Des de l’any 1200 aC, conforme anà avançant de
l’edat del ferro, les cerimònies druídiques dedicades als avantpassats es van
escampar per bona part de l’Europa central i les Illes Britàniques, i encara
perviuen a l’actual Halloween. Els
pobles mediterranis també retien culte als seus morts. Amb la festivitat de
Tots Sants, l'Església Catòlica volgué cristianitzar aquestes celebracions. El Costumari català, de Joan Amades, i el Costumari valencià, de Bernat Capó,
documenten les múltiples tradicions populars sorgides al voltant de la
festivitat: el berenar de Tots Sants, la castanyada, el costum de regalar
dolços típics (fogasses de carabassa, panellets o ossos de sant...). El nostre
refranyer també recull algunes dites populars —Per Tots Sants, guarda el
ventall i trau els guants— relacionades amb la diada dels morts i el canvi de
cicle climàtic. Totes aquestes tradicions corren el risc, però, de
desaparèixer; el Halloween, una
celebració forana impostada pel consumisme galopant, amenaça la pervivència dels nostres
costums ancestrals. ¡Coses de la globalització!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada