divendres, 31 d’octubre de 2014

El culte als morts

Tornen unes dates en què es rememoren antics rituals de remot origen pagà. A finals d’octubre, els pobles cèltics celebraven la nit de Samhain, el déu dels morts.  Des de l’any 1200 aC, conforme anà avançant de l’edat del ferro, les cerimònies druídiques dedicades als avantpassats es van escampar per bona part de l’Europa central i les Illes Britàniques, i encara perviuen a l’actual Halloween. Els pobles mediterranis també retien culte als seus morts. Amb la festivitat de Tots Sants, l'Església Catòlica volgué cristianitzar aquestes celebracions. El Costumari català, de Joan Amades, i el Costumari valencià, de Bernat Capó, documenten les múltiples tradicions populars sorgides al voltant de la festivitat: el berenar de Tots Sants, la castanyada, el costum de regalar dolços típics (fogasses de carabassa, panellets o ossos de sant...). El nostre refranyer també recull algunes dites populars —Per Tots Sants, guarda el ventall i trau els guants— relacionades amb la diada dels morts i el canvi de cicle climàtic. Totes aquestes tradicions corren el risc, però, de desaparèixer; el Halloween, una celebració forana impostada pel consumisme galopant, amenaça la pervivència dels nostres costums ancestrals. ¡Coses de la globalització!