dimarts, 21 d’octubre de 2014

Amb granota i tornavís

Hi ha determinades professions, com ara astronauta o pilot d’avió, que estan molt ben pagades. Tanmateix, alguns astronautes no deixen de ser simples mecànics —molt qualificats, això sí—; viatgen a la ISS (Estació Espacial Internacional) per a reparar un braç articulat o collar una rosca que assegura la unió estanca d’un dels mòduls. El pilot d’avió tampoc no és massa diferent d’un conductor d’autobús; un i altre tenen al seu càrrec la vida i la seguretat d’uns quants passatgers. Evidentment, al pilot se li exigeix una altíssima capacitació tècnica, perquè ha de manejar una nau de gran complexitat i realitzar maniobres, l’enlairament i l’aterratge, força perilloses. A l’economia de mercat, l’especialització i l’escassesa d’oferta estan molt ben retribuïdes (quan augmenta el nombre de pilots, disminueix la seua retribució). Dic açò perquè trobe inaudit que el personal sanitari encarregat d’atendre els malalts d’ebola no tinga ni altíssima qualificació tècnica, ni ensinistrament, ni uns salaris proporcionals a la capacitació exigida i el risc assumit. El primer contagi d’ebola a Espanya ha tingut la virtut de traure a la superfície aquestes contradiccions. De sobte, hem sabut que Teresa Romero, una simple auxiliar d’infermeria —i no una infermera com es va dir en un principi—, havia d’actuar en un entorn perillosíssim sense haver rebut la formació adequada. Les persones que van atendre els dos missioners afectats d’ebola tampoc no comptaven amb instal·lacions i materials de primera qualitat. (És com si enviaren a la ISS un astronauta equipat amb una simple granota i un tornavís adquirits en una ferreteria.) A més, imagine que l’auxiliar infectada deu ser poc més que mileurista. I el govern havia assegurat que el nostre sistema sanitari estava perfectament preparat. És més: el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid va fer unes declaracions cridaneres: Para explicar cómo se tiene que poner y quitar un traje no hace falta impartir un máster. L’ebola ha desemmascarat la situació de penúria que pateix la sanitat pública a causa dels retalls. De fet, el Carles III, fins ara centre de referència per a malalties infeccioses i tropicals, estava sent desmantellat (hom pretén assignar aquest paper a l’hospital militar Gómez Ulla). ¿Hi ha hagut cap dimissió, o cap cessament?